Del natural

 Conserve un record molt grat dels bons mestres que he tingut. Per sort per a mi, n’han sigut molts; com també dels mestres que han tingut els meus fills, que els han ajudat a convertir-se en les persones que són ara mateix. La primera columna que vaig escriure la vaig dedicar a Carme Miquel i a parlar-ne sobre mestratge, el guiatge, l’ensenyança d'un mestre. Deia Borges que el verb llegir, com el verb amar no toleren l’imperatiu; tampoc la paraula mestratge, com el respecte, es pot reclamar, se t’ha d’atorgar. El meu camí m’ha dut de la mà de la llapissera primer i del teclat després pels mons de les lletres i he tingut el pudor suficient per no aventurar-me amb el carbonet i el pinzell en una esfera que admire però que no domine, malgrat els bons mestres que he tingut, en especial Josep Esteve Adam.

Quan fa poc més d’un mes em va proposar participar com a model en les sessions de pintura del natural que convoca, juntament amb Antoni Roig i un grup de pintors de Xàtiva, vaig acceptar amb goig. Em passaren en un bufit les hores mentre observava de reüll la tècnica més difícil de la pintura. El natural fou l’aportació de Giotto al triomf del renaixement. Com afirma Fuster en El descrèdit de la realitat: «fou el primer pas, si no l'únic, que calia donar per a fer de l'art una imitació de la natura, de les formes sensibles de la natura». La mida humana com a mida universal és el que ha servit —o hauria de fer-ho— per a conformar tot el nostre món: de l’urbanisme a la moda i l’economia.

L’observació de la realitat ha trobat altres maneres de mostrar-se, des de la fotografia al cinema, amb efectes, filtres i simulacions i ara, amb la IA, amb recreacions tan falses com versemblants. Per què, si la tecnologia ha superat l’ull humà, cal reivindicar una tècnica tan antiga com la pintura del natural? Per la mateixa raó que cada traç, cada pinzellada, és una oportunitat d’atrapar un moment irrepetible; però també de conformar el nostre cervell en interacció amb el món. Quan tot es pot simular, en un món convuls ple de falsaris, els clàssics ens ajuden a separar la palla del gra.