Vela llatina

Gràcies a l’Associació Fotogràfica d’Alaquàs (AFA), el dissabte passat un grapat d’amics vàrem tindre la satisfacció d’assistir a una de les moltes exhibicions d’embarcacions de vela llatina que, des del mes de març i fins al de setembre, organitza la Federació Valenciana de Vela Llatina al parc natural de l’Albufera. Pels no versats en la matèria, cal dir que s’anomenen així les naus de tamany reduït presidides per una vela triangular o de tall que es lliga –s’enverga, en la terminologia naval– a una antena composta de dues peces creuades i permet avançar amb la força del vent.

La Federació fou creada en 2012 amb l’encomiable propòsit de preservar i promoure una activitat tradicional dels pobles que envolten el llac. I quatre anys després ja aconseguí la declaració de Bé d’Interés Cultural Immaterial per a la pesca artesanal i la navegació a vela llatina. Així, segons n’afirma la presidenta, un dels seus objectius prioritaris és «guardar l’essència de les embarcacions i de les veles»; i també, «establir estàndards autòctons que servisquen per a la construcció de noves embarcacions seguint les línies tradicionals i els materials».

En aquest sentit, els seus membres no sols treballen per a renovar la flota nàutica, sinó també per a incorporar-hi nous navegants, sobretot entre les generacions novelles. Poguérem comprovar-ho de la mà del nostre jove i amable guia: Marc, de Sollana, que està aprenent a tripular els llaüts de vela llatina. De moment, però, comanda amb perícia «La forca», la robusta barca a motor que ens endinsà fins al lloc on, al punt del migdia, cinc falutxos pertanyents a l’Associació Tradicional de Silla iniciaren l’anunciada exhibició –i ens permeté resseguir-la.

Tal com podreu comprovar si en visiteu el web, la Federació agrupa huit associacions de vela llatina pertanyents als municipis d’Alfafar, Catarroja, El Palmar, Silla, Sollana i València; col·lectius que, exceptuant-ne el 28 de juny i el mes d’agost, celebraran demostracions durant els propers dissabtes i fins al 20 de setembre. Puc assegurar que es tracta d’actes que encanten i emocionen, d’una bellesa certament remarcable. I que, en ser plantejats des de l’estima i el respecte al medi, no hi ha dubte que ajudaran a la recuperació humana i ambiental d’un llac que encara acusa els efectes devastadors de la riuada.