Jaume d'Anglesola

Reconstruir la vida d'algú no és gens fàcil, quan ens l'hem de mirar des de fora. Fins i tot, si la mirem des de dins, l'òptica amb què ens acarem a les dades que recordem, també ens la pot distorsionar. Cadascú relata, de la seua vida, la part que més li convé. Els amics, generalment, reconten coses bones. Els enemics, les dolentes; i tracten de fer-les més negatives encara. Tot això, si de qui parlem és un personatge pròxim, conegut: inclús un veí, un saludat... Però, com reconstruir la vida de qui només queden tres o quatre dades en un manuscrit autògraf i poca cosa més?

Aquesta pregunta ve al cas perquè ens trobem treballant amb un personatge, Jaume d'Anglesola, de qui, en principi, només posseïm quatre dades disperses i un seus escrits bastant impersonals -els homes del passat no s'entretenien contant-nos detalls de les seues pròpies existències i, si ho feien, quasi era per casualitat! De fet, Jaume d'Anglesola -de qui poquíssims hauran sentit parlar o hauran llegit mai el seu nom- és un personatge que va transitar per València a cavall dels segles XV i XVI i sembla que va viure fins a una avançada edat. Això li va permetre narrar -més o menys asèpticament- esdeveniments del seu món i, també -i una mica anàrquicament- recollir dades d'altres manuscrits memorialístics que no sabem ben bé on podria haver-los llegit. El resultat: un llibre de memòries amb voluntat més pública que privada -no ens explica quasi res de la seua vida personal, com ja he dit- que, per les voltes que va el món, va desaparéixer al segle XVII i només fa ben poc que ha estat recuperat.

Hipòlit de Samper el va citar i va copiar-ne unes línies. Després, un gran silenci fins que Francesc Almarche el va recordar, basant-se, només, en Samper. I a finals del XX, el manuscrit va ser detectat a la Biblioteca del Castell de Peralada, sense que es puga saber com va anar a parar allà i sense que, a la fi, això tinga massa importància per al contingut de l'obra d'Anglesola. El qual, per cert, és ben probable que encara passe unes dècades immers en la foscor d'un discret i relativament notori anonimat.

Tot això, per dir que, els personatges del passat -alguns-, encara demanen molta investigació i la dedicació dels estudiosos, que ens hem d'enfrontar al pas del temps quasi a cada dia, i esperant un miracle que ens aporte dades i ens permeta reconstruir part d'una trajectòria biogràfica.