Contraforts de tendresa

En nàixer una criatura, dediquem pocs segons a pensaments que no estiguen lligats amb els seus plors o esternuts. A mesura que passen els mesos, però, les nostres preocupacions s’adoben amb altres temes que també ens acabaran desvetlant. Un d’ells, de presència sobreïxent, són les amistats que es van incorporant a la infància.

Llum porta el nom que els seus pares es van brodar als llavis el dia que van saber de la seua arribada i que constitueix, n’estic convençuda, una de les paraules més estimades del seu diccionari vital. Va entrar en la meua existència de ben menuda i, de seguida, la meua filla i ella es van agermanar. Des del primer instant, a més, van bastir un quadre de relacions amb unes altres xiquetes igual d’esplèndides i, juntes, van crear una primavera perenne que ha travessat els anys amb elles.

Llum sempre ha sigut l’explosió màxima d’allò que ens aparta de les guspires de foscor perquè ha tingut i té per costum invertir la seua vida d’arquitecta i artista a pintar felicitats pertot arreu. És cert que, amb el caminar del calendari, a la majoria ens van aguaitant projectes diferents a les nostres aspiracions, renúncies, edats més pesades, adéus no desitjats. Però, també somnis. Com el de Llum, que acaba d’oficialitzar una nova franja de biografia en companyia de la seua parella. Hi han brollat emocions a flor de pell, perquè en la quotidianitat de cadascú sorgeixen situacions que, sense pretendre-ho, et porten al cor escenes tendres engrillonades a l’enyor. I, més que res, hi ha brollat l’alegria immensa per ella; per ell, un altre paisatge lluminós; per les famílies i per tots els afectes.

Des de fa dècades, Llum i la colla d’amigues continuen sent pilars les unes de les altres pel tel de complicitat que les manté abraçades, malgrat les distàncies i els cudols dels senders de la vida. Gràcies al seu exemple, i en contra de l’era tenebrosa que ens té en suspens, persistisc en la creença que la flama de l’amistat i l’amor continuarà encesa per protegir-nos de l’odi omnipresent i, a pesar que costa de creure, per convertir-se en els contraforts del nostre pas pel món.