Susanna Ligero, traductora i correctora: “La cultura no funciona d'acord amb les bases del capitalisme”

Susanna Ligero és traductora i correctora de valencià i castellà, amb col·laboracions puntuals en anglés. Donada d’alta com autònoma des de fa anys, compatibilitza les col·laboracions amb editorials com Sembra Llibres o revistes com Mètode, amb la realització d’encàrrecs per a ONG, projectes educatius o empreses diverses.

Com és el treball d’una traductora?

Després de rebre el material que siga, faig una miniavaluació: classifique si necessitaré fer una feina prèvia de crear-me un vocabulari o, per contra, té un llenguatge més o menys habitual. En aquest sentit, si necessite fer eixa faena prèvia de cerca de vocabulari, em prepare un glossari en Excel per incloure’l al meu programari de traducció. En qualsevol cas, sempre faig una primera lectura del text. Això m'ajuda a localitzar coses que potser no havia vist en primer lloc. Moltes vegades també corregisc el text i l’adapte a les meues necessitats. Després, amb el programari –que t’ajuda a visualitzar el text– faig la traducció. Posteriorment, es fa una revisió. Jo, normalment, intente entregar el text el més net possible, encara que en les editorials sol entrar una altra persona a llegir el text. Entregue el text, la factura, i cobre. 

La traducció és un treball precari? 

És un treball que costa... Costa clavar-se. Perquè el món editorial està ja prou precaritzat de per si. I costa aconseguir els contactes i que compten amb tu regularment. I respecte a les tarifes, n’hi ha moltes escoles de pensament. Jo soc de l'escola de pensament que cal intentar sempre buscar tarifes que no et costen diners. La gent que està més establerta defén que no s’ha de baixar ni un cèntim. Aquells que estem començant o que no tinguem tanta fama ens adaptem un poc. Si hem de fer alguna cosa per una tarifa un poc més baixa, ho fem. A mesura que vas treballant i puja la quota d'autònoms, has d'anar pujant les factures. I, clar, n’hi ha gent que ho paga i n’hi ha gent que no ho paga. 

Quines mesures es podrien adoptar per a millorar aquesta situació? 

Al final, tot es basa en el model econòmic que hi ha en el nostre país que deixa la cultura sota mínims. No és només un problema de traductors, és un problema de periodistes, d'actors, d'actrius, etc. Hi ha molta gent donada d'alta d'autònoma en aquests sectors perquè ningú els contracta. El més lògic seria que tota empresa que regularment tradueix tinguera gent en plantilla contractada en condicions dignes. Conec poques editorials que tinguen traductors en plantilla. Estic segura que moltes si pogueren ho farien, però no poden. Fins i tot les més grans contracten traductors freelance. Aquesta feina sempre ha estat un poc injuriada. Encara que crec que eixe menyspreu forma part de tot allò que té a veure amb les arts i la literatura. I ara amb la intel·ligència artificial, no em preocupa que ens substituïsca, perquè jo sé que fem una tasca humana; sinó que crea eixes condicions perquè la gent pense “això ho pot fer una màquina”. Crea eixe rum-rum cultural d'aquesta feina no serveix de res o la pot fer qualsevol i no té vàlua monetària. Aleshores, quines mesures? És que hauria de ser un canvi cultural, de perspectiva. Ara, el Consell ha retallat moltíssim de l'ajuda al llibre. Ací ho fan com a atac al valencià, però, a banda, realment el sector del llibre està subvencionat en tot el món. La cultura no funciona d'acord amb les bases del capitalisme, li costa molt. Ha d'estar subvencionada perquè ha de ser uns aposta dels Estats. I si no es fa aquesta aposta està tot en precari tota l'estona.

Quines de les teues traduccions recordes amb més estima?

Males pècores, de Christo Casas, editat per Sembra Llibres. Per ser el primer que he traduït i perquè va implicar eixe treball de, per exemple, buscar si “marica” era correcte en valencià. I també traduint per a la revista Mètode m’ho passe molt bé. Cada número és una aventura i aprens molt.