Ressenya: "La Guerra del Peloponés. Llibre I"

Diuen que les guerres les fan els generals, però Tucídides pareix suggerir que les comencen els oradors. En aquest Llibre I, gairebé no hi ha hoplites, ni escuts, ni llances, sinó paraules ben tallades. De fet, hi ha una acumulació inquietant i metòdica de greuges, suposades provocacions, malentesos i interessos amagats... Les col·lisions indirectes entre Esparta i Atenes -Cercira, Potidea- equivaldrien avui a les disputes entre blocs d’aliances i els discursos televisats. El rerefons no ha canviat massa: la guerra sempre s’escola per esquerdes aparentment imperceptibles.

Ací, pràcticament ningú no vol la guerra. O almenys, això proclama la majoria. Esparta tem el poder creixent d’Atenes; Atenes tem evidenciar les seues inevitables ànsies de poder... I les ciutats aliades temen quedar atrapades entre dues pors molt ben armades. En principi, ningú no vol la guerra, però tothom fa exactament el que cal per a assegurar-la. Enmig de discursos aeris que són una mostra magnífica del gran orador que devia ser Tucídides, s’hi filtren els perills de la dissuasió agressiva...

La traducció de Jesús Cabezas, publicada per la Universitat Jaume I dins la nova col·lecció Ariadna (dirigida pel filòleg Jordi Sanchis, l’equip del qual inicia una proposta editorial ben atractiva), és una meravella. I ens acosta la serena claredat de la prosa neta i olivàcia de Tucídides en la variant occidental de la nostra llengua. L’edició, amb el text grec acarat, introdueix el lector en aquest laberint de causes i pretextos amb una introducció erudita i estimulant. I tot plegat, per quinze euros: un preu modest per una lliçó eterna...

És fascinant comprovar com les grans guerres comencen per detalls -la imprudència d’un aliat menor, per exemple- mentre els imperis es proclamen moderats, raonables i absolutament convençuts de no tenir cap altra opció -els bells i robusts discursos de Pèricles...- que entrar-hi al drap.

Aquest Llibre I no ens desgrana únicament per què va començar aquella guerra. Ens mostra per què les guerres, abans i ara, no deixen mai del tot de començar, com malauradament comprovem als titulars de cada dia.