Parany de paraula?

Arran de la proposta de modificació ortogràfica del topònim «València» –passaria a escriure’s amb accent tancat: «Valéncia»– que el plenari de l’Ajuntament del Cap i Casal aprovà el passat 22 de juliol, els membres de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (IIFV), integrat per especialistes en llengua i literatura de les tres universitats públiques valencianes, hem elaborat un escrit d’al·legacions en què, entre d’altres coses, recordem que la forma d’escriure el nom de la nostra capital posseeix una llarga tradició que es remunta a les Normes Ortogràfiques que varen ser signades a Castelló de la Plana en 1932 –com a fruit d’un ampli consens social i cultural, per cert.

Pel que fa a la pronúncia, cal assenyalar que no sols a l’època medieval el topònim es feia rimar amb paraules acabades en -ència –com «reverència», en les Trobes en llaors de la Verge Maria (1474), i «prudència», en L’Espill de Jaume Roig (1460)–, sinó també, a finals del segle XIX. Així, en el poemari titulat La copa d’argent (1887), Constantí Llombart, fundador de la societat Lo Rat Penat, feu rimar «València» amb «competència» i «magnificència». D’una altra banda, els membres de l’IIFV també hi apuntem que introduir aquest canvi en l’ortografia consolidada del mot probablement provocarà confusió –ja que, de facto, s’hi establirà una excepció a la norma. I que, més enllà d’un afer local, la decisió de modificar un topònim tan emblemàtic i extens és una qüestió que afecta al conjunt del territori.

A la dècada dels anys vuitanta, el malaguanyat Cristòfor Aguado i Medina (Picassent, 1954-1991) inicià, a la revista Saó, una interessantíssima secció lingüística que portava per títol «Parany de paraules». El filòleg s’hi ocupava dels «dubtes, les dificultats, els maldecaps que comporta escriure bé una llengua»; i també, «de conéixer l’ús escaient dels mots, el seu origen i significat, les seues formes i sinònims, per tal d’emprar-los millor i no caure en la seua trampa». ¿És possible que, per molt fonamentat que estiga des del punt de vista tècnic, i per molt benintencionat que siga, el canvi en l’accent del topònim «València» esdevinga una trampa des del punt de vista social? Que haja sigut aplaudit per un partit polític antiautonomista que aspira a estrangular l’estudi i la promoció del valencià així sembla indicar-ho.