Premis de la Fundació Huguet

Les amenaces de la pluja, en la festa del 9 d’octubre, han impedit que la Fundació Huguet de Castelló de la Plana poguera fer l’acte de lliurament dels seus premis anuals, els de Valencià de l’Any. És igual, after the rain, la institució -molt rellevant del valencianisme i més enllà-, coronarà la tardor amb l’acte en el Saló de Plens de l’Ajuntament de Castelló: l’alcaldessa és membre nata de la Fundació, i agermanarà la ciutat a les personalitats i institucions premiades, que se sumaran a una llista històrica des del 1968, incomparable amb cap altra distinció valenciana: el primer, Nicolau Primitiu, i després Manuel Sanchis, Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés... I més avant, Germà Colón, Carles Santos, el Misteri d’Elx, Matilde Salvador, Vicent Ventura, Raimon, Pilar Dolz... Història de la Institució viscuda cada any, conduïda per dècades d’acció vital de Ferran Sanchis, protagonista de la novel·la El viaje circular.

El dia dels premis, hi compareixerà l’emoció i el reconeixement intel·lectual al Valencià de l’Any, l’antropòleg i professor Henri Bouché, en el mapa d’una fecunda trajectòria universitària, i de l’estudi etnogràfic i humanístic, amb evidències de la condició comunitària de la nostra Europa, a l’entorn de les festes valencianes del Foc o de la Quaresma; i les mirades contemporànies: La paz comienza por uno mismo...

La galàxia Gutenberg valenciana serà reconeguda amb el premi a una institució decisiva, l’Associació d’Editorials del País Valencià, presidida en anys recents per Àfrica Ramírez, ànima incansable del gremi de l’edició, essencial en la circulació social del país. I no perquè sí, sinó perquè la cultura valenciana -editorials, publicacions periòdiques, distribuïdors, llibreries- ha patit els tràgics efectes de la Dana del 2024.

I el tercer premi, el de la millor producció cultural, el replegarà la creativitat i la qualitat de la revista infantil Camacuc: arriba també als quaranta anys -el 1984, el mateix any de l’entrada imprescindible de la llengua i la modernitat a la vida educativa valenciana-, dibuixada amb la plural creativitat del país.

La tardor, per tant, implica també el reconeixement personal, nacional i internacional del compromís i la bellesa de la cultura, l’oasi creatiu contra tantes imbecil·litats analfabetes imposades, i la tendresa i el rigor de participar en redemptores i desvergonyides festes: la del foc de sant Antoni; la de les pàgines de tots els llibres de tots els dies; i la del dibuix, i la tendresa de l’aprenentatge de cada dia del món.