La riuada del 1617

Mossén Pere Joan Porcar és, sense dubte, un dels millors dietaristes del barroc valencià. I entre altres notícies que va col·leccionar a la seua obra, conté dades de nombroses riuades -i sequeres- que afectaren la ciutat de València i d'altres territoris del regne valencià i de fora. I una de les que ofereix més detalls fou la del dia de Tots Sants del 1617. Així, diu que "la vesprada abans y lo dia de Partir lo Pa, plogué en gran manera (...) y dit dia de Partir lo Pa, a migjorn, tronà en gran manera y plogué excessivament, tant que algunes cases, prop del portal del Temple, se rehumpliren per la vall." Després segueix informant com "lo riu portava, a les quatre hores de la vesprada, més de sis arcades de aygua. Y anant tostemps de crexensa, a les onse hores de dita nit vingué molt gran y entrá en lo Real, Sent Juan de la Ribera, la Trinitat. Camí de Morvedre rompé gran part de les baranes que estaven en la paret del riu, a la part del pont Nou y de Serrans. Féu molt mal. En les cases del dit camí de Morvedre, anaven ab gran presa remediant ab aches lo que no podien, per la gran aygua." També assenyala que "los cavalls del virey, ab gran presa los ne tragueren de la cavallerisa, y·ls muntaren en alt, ab aygua que·ls tocava més hamunt del ventre." I tot seguit comença a donar dades de com els monestirs extramurs del cap i casal començaren a demanar auxili: "Los frares de Sent Juan de la Ribera, ab la campana, demanaven socorro y no se·ls podia donar, per no poder pasar a ells. Los de Senta Mònica tingueren gran perill, perquè tota casa se’ls omplí deaygua. Una barraca que y havia en lo riu, per a la madera redona, se la’n portà. Los frares del Remey, per una sequiola, se·ls umplí lo monastir de aygua." A més, "una peanya de fusta que tenien alguns fusters en la Rambla, a la part de l’hort del Real, la encaminà devés dins lo Real. Lo molí dit de Saposa, al costat del Real, reblit de cap a cap, y prengué moltes taleques ab farina y forment." La situació degué durar fins al dia 5, quan "al matí, tocà la Seu Te Deum laudamus per gràcies de l’aygua".

La situació degué ser més general, perquè al marge va afegir, mossén Porcar: "Estos dies vingueren noves de que lo riu Hebro de Tortosa havia fet excessiva exida, y grandíssims danys y desolacions. Y també la mar en Barcelona havia exit y entrava per la muralla, cosa que no n’i havia tal memòria, ab gran desolasió de cases. Tant que tingueren dos dies y nits lo Santíssim Sagrament patent en lo fort, demanant misericòrdia."

La sensació d'impotència en aquells temps devia ser molt superior a la que sentim ara, que encara n'és molta.