Benlliure i Viñas

El cementeri de Montjuïc, a Barcelona, alberga un dels conjunts funeraris més importants de l’escultor valencià Marià Benlliure Gil (1862-1947). Es tracta del mausoleu en honor del prestigiós tenor català Francesc Viñas Dordal (1863-1933), que fou inaugurat el 20 de juny de 1943, i que Benlliure materialitzà «haciéndose eco del amor que sentían los valencianos por Francisco Viñas», tal com apuntà la premsa. Al respecte, cal recordar que, a finals del segle XIX, esdevingué el tenor predilecte del públic que ocupava les butaques del Principal: des de Blasco Ibáñez fins al cardenal Benlloch. I que el punt màxim de la seua popularitat s’ha de situar ara fa 120 anys –el 24 d’octubre de 1905–, quan Viñas interpretà un fragment del racconto de l’òpera wagneriana Lohengrin que Teodor Llorente havia traduït a la llengua d’Ausiàs March.

Les nombroses estades i actuacions a València reportaren a Viñas una gran quantitat d’amistats i afectes. I així, fou el seu germà menor Pere qui, dos anys després de la defunció del tenor i en base a l’estreta relació que s’havia forjat entre tots dos artistes, encarregà a Benlliure un monument que perpetuara la memòria del cantant català. De seguida, l’escultor es posà a treballar; i un any després el projecte estava enllestit i a punt de materialitzar-se. Però, esclatà la guerra civil i el panteó quedà en suspens fins a 1943. L’obra resultant, que revesteix una evident magnificència, presenta com a motiu principal les figures de Lohengrin, Parsifal i Tristan, «los tres héroes wagnerianos objeto de sus predilecciones y de sus más fervorosos entusiasmos».

Finalment, cal destacar que, en prova de l’admiració i l’estima que Viñas despertava entre nosaltres, l’acte d’inauguració del mausoleu no sols comptà amb la presència de Benlliure, que s’hi traslladà «con el fin de rendir este último tributo a la memoria de su fraternal amigo», sinó també amb el president de la Casa València de Barcelona, que segons assegurà la premsa «ostentaba la representación de diversas entidades artísticas y culturales de la Ciudad del Turia». I, encara, cal remarcar que s’hi adheriren la Coral Polifònica Valentina, Lo Rat Penat i l’Ajuntament de València, que en 1964 aportà 2.000 pessetes a l’organització de l’homenatge que Barcelona dedicà a Viñas. O tempora, o mores!