‘Versos per la dana’ en la zona zero

Prompte farà un any d’una de les tragèdies més traumàtiques de la història recent i, possiblement, una de les més colpidores del segle XXI. Un tsunami d’aigua i fang va omplir els carrers valencians de destrucció: en un instant fatídic s’hi van perdre vides, cases, propietats, béns, records d’una vida... Els carrers que sempre han sigut sinònim de joia, alegria, festa i convivència entre veïns, es van convertir en un malson de terror i angoixa. Hi van morir 229 persones: joves, majors, dones, homes, xiquets, xiquetes...

Van haver-hi iniciatives solidàries, entre les quals, la de més de cent poetes en ambdues llengües, entre ells Jaime Siles, Miguel Mas, Josep Piera, Jaume Pérez-Montaner, Marc Granell, Isabel Robles, Ramon Guillem, Isabel Garcia Canet, Guillermo Carnero, Àngels Gregori, Carlos Marzal, Maria Josep Escrivà, etcètera, que coordinats per Vicent Penya i per mi, amb la inestimable ajuda del poeta Miguel Mas, han participat desinteressadament en l’antologia Que torne la joia pura del carrer! Versos per la dana, publicada gràcies al suport d’Onada Edicions i amb la finalitat d’ajudar el sector del llibre perjudicat per la dana.

Els poetes no podíem mantenir-nos impassibles davant de la indignada reacció de la societat valenciana en la denúncia de la negligència del responsable de no haver avisat a temps la ciutadania, el president Carlos Mazón, i, a iniciativa meua, presentàrem el projecte a l’editorial, que el va acollir amb entusiasme. La poesia, a pesar de la societat de les noves tecnologies de la informació, encara pot ser una arma carregada de present i futur, com deia el poeta Gabriel Celaya, perquè, com va dir també el poeta alemany Hölderlin, tot allò que queda ho funden els poetes.

Passaran els anys però quedaran els versos d’esta antologia de poetes valencians com un testimoni viu d’un temps i d’un país que van dir la seua a cor obert, davant d’una de les tragèdies més doloroses que mai no ha patit el País Valencià. Esta vesprada, a la societat cultural La Terreta de Massanassa, en plena zona zero, presentarem l’antologia i llegirem poemes. Seran poemes d’esperança, malgrat tot, perquè entre l’aigua i el fang de la destrucció i el cel blau de la joia, un cor immens de solidaritat pregarà perquè torne de bell nou l’alegria i la festa als carrers afectats per aquell tsunami de dolor i recança que va inundar els pobles valencians d’una profunda i incurable tristesa.