El miserable bluf de Trump no dugué la pau, sinó la continuació de la guerra

Amiga Sera, teníem raó quan asseguràrem que la famfàrria organitzada per Trump i seguida per un grup d’Estats, molt sensibilitzats i un poc ingenus per la tràgica situació dels palestins, no significava la PAU. Algú hi hagué que ens protestà i acusà que sols volíem la guerra. Et vaig recomanar no sufocar-te i finalment ara tothom ens dóna la raó: el que se signà no era la PAU, sinó una TREVA, un alto el foc però Trump engalipà a mig món, ja què necessitava un trumfo ben gros perquè li concediren el Nobel de la Pau que, feliçment no li atorgaren. I com allò era un alto el foc, els palestins i els israelites intercanviaren presoners i morts i els jueus continuaren atacant i matant, sense tanta intensitat com abans, però sense respectar la treva. Segurament els palestins tampoc compleixen bé els termes de l’acord.

Però el pla de Trump era temptador. perquè contemplava el cessament de les agressions armades, l’eixida de l’exèrcit jueu de les terres palestines. El repartiment de les ajudes alimentàries i medicines que els jueus retenien en la frontera i s’hi oposaven al seu repartiment, començaren a cedir en el repartiment d’unes quantitats escasses. I crec que, fora dels palestins, ningú mès protestà. També s’entreveia la possibilitat del reconeixement de l’Estat palestí, cosa a la qual Netanjahu ja havia manifestat la seua oposició més rotunda.

I està el tema de les indemnitzacions que algun tribunal internacional haurà de pronunciar-se. Israel que curiosament no féu res per a evitar l’atac de Hamàs, no protegint sinó desprotegint els milers d’assistents al concert que autoritzaren junt a la frontera amb Palestina, cosa que facilità els atacs palestins, causant centenars de morts i ferits, sense la intervenció de la policia jueva. Vist amb la perspectiva natural, es podia pensar que aquell inesperat atac de Hamàs estava perfectament estudiat perquè Israel pogués tenir una justificació per al seu posterior contraatac.

I per acabar-ho d’arrodonir, aleshores ja presumia Trump de tenir un pla fantastic: convertir tota la franja en un immens paradís h’instal·lacions turístiques. El projecte, però tenia un gros problema: la població palestina, que calia treure a les bones, traslladant els palestins en altres països, com Espanya, Trump dixit. Amb aquestes retorçudes intencions. I altres també sinistres, la guerra en Palestina-Gaza ha comportat i seguirà comportant una sagnia humana de proporcions bíbliques.

Així les coses pot passar qualsevol cosa, Per començar els tribunals de justícia internacionals han d’ocupar-se d’aclarir l’abast de la responsabilitat de cada contendent. I hi ha proves gràfiques suficients per a impugnar Israel en les agressions i mort de la població palestina; hi ha el grau de complicitat de Trump, rearmant l’exèrcit israelita amb el millor material armamentistic del pròxim orient. Que Israel intente justificar la càrrega de la seua agressió invocant la llei del Talió és un propòsit banal. Que es constituïsquen aquests tribunals i la història parlarà.