Memòria contra el fang: el periodisme i la cultura valenciana no obliden la dana

La dana que el passat 29 d’octubre va assolar gran part de la província de València ens ha deixat nombroses lliçons. Una d’elles, esperançadora sense cap dubte, ha sigut comprovar que el periodisme i la literatura valenciana estan ben vius. Tenen molt a dir. Si fem recompte, a dos dies de l’aniversari de la tragèdia, s’han publicat de moment més d’una desena de llibres que aborden els fets des de diferents perspectives.

El primer d’ells, publicat poc més d’un mes després de la riuada, va ser 'Renàixer del fang' (Ara Llibres). L’editor Joan Carles Girbés va reunir en temps rècord els textos d’una quinzena d’escriptors i periodistes valencians que van sentir “una necessitat imperiosa d’ajudar des de l’àmbit que els era propi”, per a destinar els beneficis de l’obra a les llibreries afectades per l’aigua. Mercè Climent va escriure el capítol 'Només us caldrà un tros de terra', un relat de no-ficció on denunciar que la població valenciana “ha sigut víctima d’un model de desenvolupament pervers, dels excessos d’un sistema capitalista voraç, així com de polítics mediocres, mesquins i miserables”.

Amb l’objectiu d’explicar els més menuts els fets, es va editar 'Demà serà una cançó' (Andana Editorial), un llibre coral que, en paraules d’Adrián Gisbert, vol “contribuir a la memòria de la dana, ajudar a contextualitzar-la dins la memòria històrica valenciana i en la situació global de canvi climàtic, i aterrar un missatge d’esperança”. Entre els participants d’aquest volum solidari, que destinarà la recaptació íntegra a les biblioteques, es troben autors i autores com Marc Granell, Aina Garcia-Carbó, Enric Lluch o Fani Grande, i il·lustradors com Miguel Ángel Giner, Cristina Duran, Llirios Bou o Zoraida Zaro.

Precisament van ser les persones més joves les qui van construir 'DANA' (Barlin Libros), on l’estudiantat de l’IES Berenguer Dalmau de Catarroja ha deixat testimoni escrit de “com van viure en primera persona l’abans, el mateix moment i els dies després de la riuada”. L’editor Alberto Haller explica que aquest llibre, que “vol donar valor a les veus de l’alumnat perquè no queden en l’oblit”, destinarà part dels beneficis a la reconstrucció de la biblioteca del centre.

Si parlem de joves, és inevitable recordar els milers de voluntaris que els dies posteriors a la catàstrofe van creuar el Pont de la Solidaritat per acostar-se a les localitats afectades. Marta Meneu va entrevistar diversos protagonistes per reconstruir en la novel·la 'D’acer i de cristall' (Edicions Bromera) les experiències d’una generació que, “mentre s’implicava de diferents maneres per tal d’ajudar els afectats, havia de gestionar el trauma col·lectiu i els problemes de la seua vida individual (l’habitatge, uns pares autoritaris, la vida acadèmica...)”. “Volia deixar el record per poder fer memòria sobre allò que vam sentir eixos primers dies”, sosté.

A través d’un rigorós treball periodístic tant de l’actualitat com de revisió hemerogràfica, el periodista d’El Temps Víctor Maceda ha teixit amb un estil literari Les cicatrius de València (Pòrtic Edicions), per a transportar els lectors a la riuada de 1957 i la dana de 2024, “posar enfront d’un espill aquestes tragèdies ocorregudes en societat evidentment molt diferents –la primera en dictadura; la segona en democràcia– i conéixer quines han sigut les seues conseqüències”.

A l’interior de la redacció de l’edició valenciana d’eldiario.es s’han gestat dos llibres més que, en ambdós casos, intenten establir una cronologia dels fets del 29 d’octubre de 2024. Per una banda, 29-0. Les hores del caos (Edicions Bromera), de Sergi Pitarch, “intenta alçar acta del que va passar aquell dia, que és quan moriren les 229 persones i on es produeixen les suposades negligències polítiques” amb una crònica periodística que és també “una crònica política, sociològica i en part històrica del País Valencià”.

Per altra banda, Lucas Marco ha escrit 20:11. 'Reconstrucció judicial al minut de la DANA' (Sembra Llibres), una obra que “es mantindrà incompleta fins no tindre una sentència judicial ferma que ens permeta accedir a una veritat judicial”; però que intenta “establir què va ocórrer aquell 29 d’octubre i esclarir de forma contrastada la resposta institucional a l'emergència, especialment de la Generalitat, que tenia el comandament únic, i les decisions poc àgils, per dir-ho suaument, que es van prendre o no”.

En definitiva, una selecció de títols que, com apunta Mercè Climent, demostren que “només la cultura salva al poble”.