29 octubre: 'estar amb l'aigua fins al coll'

La realitat apareix envoltada de situacions complicades. Algunes en són extremes i ens generen patiment. En eixos moments, podem dir la locució ‘estar amb l’aigua fins al coll’. Vol dir que algú es troba en una circumstància desesperada, en un gran compromís o embolic fins a l’extrem que està a punt de sucumbir. Alguns diccionaris arrepleguen la viva expressió ‘estar amb l’aigua al coll’.

Recorde, com si fora ahir, el moment que l’aigua realment va arribar al coll de moltes persones. El 29 d’octubre s’ha gravat en fang per a la nostra societat. Caldria declarar-lo oficialment com a dia de la memòria i la reflexió col·lectiva. No sé si és conscient el president Mazón que ‘està amb l’aigua fins al coll’. Qualsevol persona que dirigint una empresa perda més de 229 persones, ha d’assumir la responsabilitat de retirar-se. Si la concentració nombrosa de dissabte passat ni les enquestes periodístiques tampoc l’afecten, pot dir-se que el Molt Honorable és insensible.

La primera impressió intensa vaig sentir-la mentre obríem el voluntariat aquell centre de salut de la Torre. El fang s’havia apoderat de tot. Solament una flor havia sobreviscut en pediatria. Em contava una treballadora com a poqueta nit se’n va eixir i es refugià en una finca. ‘Estava amb l’aigua fins al coll’.

Hi ha dos records inesborrables, entre tants que en tinc: vore un estenedor amb roba a la Torre i el tallat carrer de Colom d’Alfafar. Pensava en les persones que ‘estaven amb l’aigua fins al coll’ i deixaren l’objecte sense arreplegar. Recorde la casa de Manolo, on vaig llevar fang. Em ve a la memòria com em descrivia el soroll fort que feien les portes en trencar-se. Ells ‘estigueren amb l’aigua fins al coll’ i pujaren dalt a passar la nit.

No sé si Ordaz, president d’À Punt, ‘va estar amb l’aigua fins al coll’ quan els treballadors i treballadores protestaren en les xarxes socials per emetre una correguda taurina mentre una gran manifestació omplia València. Per dos voltes, s’ha posat d’esquena a les víctimes. La primera fou físicament i en vaig ser testimoni. Va succeir en la plaça de la Reina de València, durant el funeral religiós.

En definitiva, agafem força, si arribem a ‘estar amb l’aigua fins al coll’. No hi ha mal etern. La justícia agrana les pitjors mentides i troba l’essència de la veritat.