La Quarantamaula, l’home dels nassos, el Caro o les encantades reviuen per Tots Sants

A Tibi conten que la Quarantamaula té aspecte mig humà, mig gallina amb la meitat del cos cobert de plomes, unes llargues potes i el coll com un voltor; a la Vall d’Albaida l’associen amb una bruixa que, com els gats, va saltant de Teulada en Teulada, fent soroll i espantant els xiquets; a altres llocs, asseguren que es converteix en un caragol o un gat. L’home dels nassos, diuen, té tants nassos com dies li resten a l’any. El Caro, alerten pels voltants del Mondúver, mostra una aparença d’home barbut i ocell, un duc o un mussol, al mateix temps que vola de nit pels cels de la Safor tractant de trobar alguna cabra. Les encantades es deixen veure la Nit de Sant Joan a fonts, rius, barrancs, castells i platges.

Des de 2016, la campanya ‘Espanta la por’ –organitzada per la biblioteca i el departament de Didàctica de l'ETNO. Museu Valencià d'Etnologia i que enguany ha rebut el Premi Fundació Bromera al Foment de la Lectura– recupera per a la festivitat de Tots Sants aquestes criatures de la fantasia popular valenciana, i tantes altres com l'home del sac, el Butoni, la Tarasca, el Drac del Patriarca, els donyets o les bruixes, per portar-les als museus etnològics locals, a biblioteques i escoles valencianes i al Centre Cultural la Beneficència.

L’objectiu és reivindicar un imaginari fantàstic propi, en una època de l'any en què la festa globalitzada de Halloween pren força, i recobrar aquestes llegendes a través del foment de la lectura, les veus dels professionals de la narració oral i els jocs de taula. “Volem que la gent llisca, conega i estime el nostre imaginari, la nostra realitat i les nostres biblioteques”, remarca Amparo Pons, responsable de la biblioteca del museu, per a qui, després de quasi deu anys, aquesta campanya “ja s'ha consolidat com una campanya de lectura i narració oral, de trobar espais per a conviure grans i menuts i per a escoltar, i realment com un fet festiu més dels valencians i les valencianes”.

En aquesta edició, els objectes de la col·lecció de cultura tradicional de l’ETNO seran denou l’eix d’algunes de les activitats de la campanya. Així, unes sinagües, un cap de nano, un assecador de cabells i una maleta es transformen per servir de conductors de l'imaginari valencià de la por. A més, ‘Espanta la por’ ha editat un nou llibre per a la seua col·lecció. Es tracta d’El tresor de l’Encantada, escrit per Alicia Rubio (Disparatario) i il·lustrat per Joanra Estellés, que a través de la història d’“unes xiquetes que descobreixen, mentre visiten l’ETNO, com alliberar una encantada, recupera una llegenda del nostre imaginari, però en un ambient completament contemporani”, assenyala Pons.

Per als menuts, les escoles valencianes compten amb material didàctic per a treballar en totes les assignatures dels nivells d'Infantil i Primària; mentre que el departament de didàctica de L’ETNO ofereix, del 22 d'octubre al 7 de novembre, la sessió d’animació lectora ‘Marieta i el mort’. A més, s’han programat diverses obres de teatre familiar i un taller per a escoles inspirat en el llibre publicat en aquesta edició. De fet, la programació inclou quatre presentacions de l’obra, acompanyades d’una sessió d’animació lectora, a quatre biblioteques públiques que van ser afectades per la dana: Paiporta, Algemesí, Aldaia i Albal.

I encara que no estan ací totes les activitats programades, per últim, torna una nova temporada del pòdcast ‘Els noms de la por’, que, en la seua tercera temporada, està dedicat a “la instrumentalització de la por als altres, amb una mirada fixa en les persones migrants”, explica Pons. Comptarà amb quatre episodis que, al cap i a la fi, descobriran una veritat que pot incomodar: nosaltres també som els altres dels altres.