Saltar al contenido principalSaltar al pie de página

'Pegar un baixó'

Hem de ser forts per a eixir-ne. Les tremolors de feblesa se superen tocant els referents més estables.

Lluís Mesa

Lluís Mesa

València

En l’instant que menys s’espera, pot arribar una decaiguda. L’estat d’ànim descendix per raons laborals o personals. Tenim una paraula que ho descriu. Es tracta de baixó. Posseïx major força si forma part de la locució verbal pegar un baixó. Significa una decaiguda forta i sobtada. El Diccionari Normatiu Valencià encara no l’arreplega implícitament. Però, unes altres fonts i diversos autors la fan seua. Considere que caldria que la tinguera més en compte l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Durant estes jornades estranyes, apartat professionalment per prescripció mèdica, la locució m’inspira. Pense que el fet de pegar un baixó sempre sorprén. Ens trobem bé. Sobtosament, tot decau. Quan es produïx perquè es treballa en l’administració local, la raó prové sovint de l’aplicació de la mala política. És un motiu que obstaculitza l’activitat dels tècnics i produïx depressió.

Empre prou l’expressió, quan parle amb l’amiga Caterina. Apareix en moltes de les converses per a indicar la nostra situació anímica. En esta temporada, la trobem a faltar en les diverses sessions gastronòmiques. Està fent classes a Alacant. De segur que prompte la tindrem prop per a xarrar i indicar si novament algú ha pegat un baixó.

En els moments de pegar un baixó, soc conscient que els vocables m’acompanyen. Em donen vida. No ho són exclusivament pel poder comunicatiu. Cadascú amaga un missatge subjectiu que sona de manera diferent en cada oïda. És el cas, per exemple, de atarantar. No solament suposa una accepció secundària de atordir. També és un conjunt de lletres sorolloses que acaben per fer mal en el nostre cap. La seua sensibilitat supera l’efecte del terme atordir. Potser, en el meu estat, l’entenc millor. Intente fugir-ne de les diferents repercussions. La circumstància de pegar un baixó fa que me n’aparte.

Últimament, m’he acostat a l’adjectiu guilopo. Me’l recordà l’amic Vicent. És un seguidor de la secció. L’escoltava a Massamagrell de ben menut. Es referix a una persona astuta que obra amb picardia. Ara, en escoltar-la, pense en aquells anys en el qual la vida era molt difícil. Així i tot, no faltaven instants de felicitat. La ruralitat resultava dura, encara que conservava millor la tradició i les relacions personals.

En definitiva, no oblidem que en qualsevol moment podem pegar un baixó. Hem de ser forts per a eixir-ne. Les tremolors de feblesa se superen tocant els referents més estables.

Tracking Pixel Contents