De nou la culpa és dels altres

Se n’ha anat, però, en la meua opinió, ha deixat els mateixos dubtes, la mateixa sensació de frustració, indignat i oprobi per als familiars de les víctimes. Entre altres coses, perquè continuarà aforat i la jutge de Catarroja no podrà cridar-lo a declarar i no serà possible de moment que la seua negligència acabe en la justícia. A més, ha dimitit, sí, però la impressió emocional, el tarannà que ha mostrat Mazón en el discurs d’acomiadament, ha sigut el mateix que quan era president. Res no ha canviat. La culpa la tenen els altres, el govern central i Sánchez, ell únicament va cometre l’error de no canviar l’agenda presidencial d’aquell dia.

Analitzem serenament este punt. Anem a veure: el més cap de suro de tots els caps de suro del món, sap que en estes terres quan hi ha una alerta roja tot canvia de manera radical i tothom ha d’estar pendent de les vicissituds de l’oratge. I més encara ell, el màxim representant polític i responsable de les emergències... però no ho sabia, quina llàstima, pobre ignorant, i va cometre “l’error”, com diu. No calen més comentaris.

Més encara, hauria d’haver començat demanant perdó als familiars de les víctimes i empatitzar amb elles, si fora possible després d’un any, com una mesura mínima de dignitat. Un perdó sincer, autèntic, sentit, honorable. Però no, en absolut, balons fora i la culpa és dels altres: “la falta de ayuda en las dramàticas primeras dramáticas horas fue clamorosa”. Quina ajuda? Si ell era el responsable de l’ajuda i qui tenia els instruments, el poder i la logística per a oferir-la...

La impressió és que ha deixat la presidència i s’ha investit de víctima. Víctima d’una cacera, com diu Feijóo, president del Partit Popular, en contra seua. Hi haurà un destarifo més gran? En quin món viuen estes persones? Quina realitat és la seua? Com poder ser tan insidiosos? Com si els familiars de les 229 persones que moriren en la dana no tingueren una altra activitat més important que perseguir al president de la Generalitat. O els milers i milers i milers de valencians que s’han manifestat reiteradament pels carrers de València ho feren per divertiment, o per esport, o per una intenció purament política. En fi. Ha dimitit obligat pels valencians però sembla que de moment tot resta igual per als familiars de les víctimes: ni justícia ni reparació moral.