Saltar al contenido principalSaltar al pie de página

Una altra ignomínia d'Àpunt

Vicent Josep Escartí

Vicent Josep Escartí

València

La veritat és que els qui ens governen es van superant a cada dia. Vull dir que si algú fa una antologia del disbarat, la ignomínia i la indecència política valenciana en algun moment, tindrà tant de material que li serà difícil fer només un volum amb la informació que puga recollir, sense eixir de casa i només fullejant la premsa que, per fortuna, encara és lliure i ens informa de (quasi) tot. És el cas, per exemple, de la correguda de bous que va emetre Àpunt el dia de la darrera manifestació contra Mazón: mentre més de 50.000 valencians i valencianes cridaven contra l'actualment president en funcions de la Generalitat Valenciana, sembla que la cadena televisiva autonòmica, en compte d'informar els espectadors sobre el que s'estava produint als carrers de València, emetia les faenes antigues d'un torero d'escassa o nul·la repercussió en l'art de la tauromàquia, de nom Vicente Barrera, polític de la formació Vox que ha ocupat alguns càrrecs en el govern de Mazón. Em pregunte -i ho dic de cor- si la lectura que hem de fer els valencians -i els familiars de les víctimes, especialment- és que la televisió que paguem entre tots ens deia: "Us toregem com volem i us ho fem veure clarament". Perquè és la sensació que tinc jo.

Ara la darrera. A la cap del servei de meteorologia d'Àpunt, Victòria Rosselló, l'han degradada llevant-li el reconeixement de cap de la secció, per haver-nos informat puntualment de com evolucionava la dana del 29 d'octubre del 2024: abans i després de la catàstrofe. Increïble!! Senzillament, cap persona amb una mica de trellat o seny, s'ho podria creure. Ella va informar, seguint l'AEMET i el servei meteorològic que dirigia, i va advertir sense parar de què podia passar. Va passar i ella, clarament, ha remarcat que no se li va fer cas, des de les instàncies polítiques, amb el resultat que tots coneixem. La senyora Rosselló mereixeria, veritablement, un reconeixement públic i l'agraïment de tots, i no el càstig que li han imposat.

El poble no oblida tan fàcilment: els crits televisats en el funeral d'estat ens van tornar la dignitat, van precipitar la caiguda del responsable de la incompetència i ens van fer sentir orgullosos pel seu valor. I la televisió, ben feta i amb rigor, ha de servir per a això: informar-nos, oferir-nos les dades i fer-nos reflexionar. No per a manipular i castigar als professionals que ho fan bé -com ha estat el cas.

Per molt que intenten desviar l'atenció amb accents a esquerra o a dreta, per molt que degraden el valencià i pensen que poden prescindir d'ell, per molt que ens vulguen torejar, en definitiva, tot no s'oblida. I menys amb morts sobre la taula. Gràcies, Victòria: el teu treball eficient també ens dignifica. I remarca la incompetència d'altres.

Tracking Pixel Contents