Fruita de la passió

Dies enrere l’amic Joan Ramon, ivarsenc de pro, ens explicà una història digna de figurar en els manuals d’autoajuda col·lectiva. L’estiu passat, en un poble relativament menut del pla de Lleida, una de les empreses que es dediquen a la recol·lecció de la fruita es va trobar que no tenia manera de llogar temporers autòctons. I, davant l’amenaça de perdre la collita, optà pel que es denomina «contractació en origen»: buscar persones d’altres països que puguen encarregar-se de realitzar una faena que acostuma a durar setmanes.

Com que la crida en qüestió era atractiva –id est, ben remunerada–, hi varen respondre positivament una quarantena d’hòmens i dones procedents d’un mateix país llatinoamericà. De manera que, per al poble fruiter al qual faig referència –d’uns 700 habitants–, acollir aquelles ànimes joves comportà una xicoteta revolució: suposà un remarcable increment de població i, és clar, un cert canvi d’usos i costums.

En resum, comportà una transformació joiosa, podríem dir, ja que els nouvinguts/des, portentosos beneficiaris d’un jornal com Déu mana, deixaven una part del salari en les botigues i la restauració locals, que en varen eixir notablement afavorides. I perquè, més significatiu encara, molts solters i solteres del municipi van trobar entre els forans la seua mitja taronja. Amb la qual cosa l’índex de felicitat, satisfacció, bon rotllo o com vulgueu anomenar-ho per càpita es disparà de manera exponencial. Fins a quin punt no degueren ser patents els guanys d’aquella acció comercial que fins i tot l’alcalde felicità el responsable de l’empresa fruitera per la iniciativa. La qual cosa demostra que la immigració, ben gestionada, és font de riquesa i felicitat general.

El relat de l’episodi em recordà un sonet de Maria-Mercè Marçal –ivarsenca també– en què es parla de la fruita, dels llavis i cossos que són sal, vi i maduixa. Uns versos carregats de passió que, ara que el govern valencià pretén extirpar l’obra dels escriptors catalans i balears dels currículums de Batxillerat, proclamen el goig de l’hibridisme i el mestissatge. Per cert, els mateixos que no volen autors/es d’origen català a les aules aplaudeixen que siga un dirigent polític català de Vox qui encapçale les negociacions per a designar nou president de la Generalitat Valenciana. Quanta coherència... i com d’irònica es mostra la realitat.