Els germans Viñas i el cardenal Benlloch

Fa un mes em vaig referir a la gran quantitat d’amics que, a partir de 1888, conreà a València el tenor català Francesc Viñas Dordal (1863-1933), i entre els quals figuraven Blasco Ibáñez, Llorente i Benlliure. I ara voldria destacar l’afecte que també l’uní a un altre valencià il·lustre: el prevere Joan Baptista Benlloch i Vivó (1864-1926), més conegut com al cardenal Benlloch, dignitat eclesiàstica que aconseguí en 1921.

Com a exemple de l’estreta relació que mantingueren Viñas i Benlloch, serà suficient a explicar que, en 1913, amb motiu de les noces d’argent sacerdotals de l’aleshores bisbe de la Seu d’Urgell, el tenor es desplaçà des de Roma –on vivia– fins a València per a cantar «en la solemne festividad que se verificará en la iglesia de la Compañía». Els periòdics també asseguraven que «a nuestro queridísimo amigo le acompañará su hermano, el distinguido maestro de capilla de la Catedral de Barcelona, D. Mariano Viñas».

Així, sabem que els germans Viñas hi arribaren en tren el 2 d’abril. I que, «accediendo a los deseos del prelado, se han trasladado al domicilio de este, donde se hospedarán durante su estancia en Valencia». La celebració religiosa tingué lloc l’endemà enmig d’una «inmensa multitud». I, en referència a la participació dels Viñas, la premsa subratllà que «atractivo especial fue el venir expresamente a cantar en esta fiesta Francisco Viñas»; el qual interpretà, «con indecible sentimiento, con profunda conmoción y con voz maravillosa», dos motets composts pel seu germà i titulats «Tota pulchra» i «O Jesu mi», «obras inspiradas de factura delicada, sobria y de tierna emoción». «El canto de Viñas era al mismo tiempo oración: sólo un gran convencido, un gran artista, puede hacer eso».

Amb posterioritat, se celebrà un banquet commemoratiu al qual, «en la imposibilidad de sentar a la mesa el señor obispo a sus amistades, sentó a las autoridades y a los forasteros». «El eminente tenor Viñas» i el seu germà hi ocuparen un lloc d’honor; i tornaren a Barcelona en el tren-correu de la nit, acompanyats de les efusives salutacions i els bons desitjos que, a peu de vagó, els dedicaren «un grupo de amigos y admiradores» que no volgueren deixaren passar l’ocasió de victorejar «el gran artista de fama universal».

Suscríbete para seguir leyendo