Deixar-se de romanços

En esta societat de sobresaturació d’informació, trobem a faltar la claredat. Ens presenten relats extensos i estèrils. No són més que històries que despisten del que realment resulta important. A voltes, la millor notícia o opinió és la curta i directa. Hi ha una locució que, tot i que no apareix directament en el diccionari de la nostra Acadèmia, ajuda a entendre la reivindicació. Es tracta de l’expressió deixar-se de romanços. Quan l’emprem estem indicant que no volem excuses, raonaments buits o dilacions. N’hi ha un bon equivalent: deixar-se de contes. Encara que el diccionari Alcover-Moll diu que la paraula sinònima de rondalla s’ha introduït en la llengua literària moderna, la veritat és que ja és un vocable ben nostre.

És injust que continuara la reflexió sense salvaguardar l’essència de les rondalles i els contes. Tots dos ens aproximen a la tradició i a la saviesa més senzilla. No són simplement testimonis del passat. Continuen creant-se en el present. Tinc en les meues mans el conte “La princesa i el monstre de fang”, escrit per Lidia Ramírez i il·lustrat per Loidimar, Isa i Gala. Per fi, este llibre ha pogut ser editat. La princesa és la gent bona i empàtica. Va estar quan un simbòlic rei no hi va acudir. Cadascú pot posar-li un nom al monarca. L’escriptora simplement buscava explicar la seua filla perquè la deixava cada dia a casa i anava a llevar el fang. El relat es deixa de romanços i conta la realitat per als infants.

Els polítics han de deixar-se de romanços. Abusen de gestos buits. Acaben cansant el veïnat. La situació pot observar-se també en xicotets ajuntaments. Els governs bicèfals de progrés vingueren a salvar-nos dels romanços de les activitats municipals dels governants conservadors. Estos abusaven dels actes protocol·laris i grandiloqüents. Ho aconseguiren. Ara, les regidories progressistes han dimensionat les activitats populars fins a esgotar en alguns casos la ciutadania. Les bicefàlies en la gestió han fet que cada partit programe pel seu compte amb la idea de superar l’altre. Mentrimentres, el funcionariat local rep órdens de més gestors diferents que abans. Vingueren a cuidar-lo i el tenen, en molts llocs, cansat.

En definitiva, escoltem bons romanços i contes. No obstant això, manifestem fermament a determinades persones que cal deixar-se de romanços. Les paraules que no comuniquen solament són lletres silenciades i sense valor.