Quan la literatura ens ajuda a dir adeu

Fins ací arriba l’aventura. Ha sigut un autèntic plaer. I no se m’ocorre una altra manera de tancar aquesta etapa que demanant a alguns dels col·laboradors habituals recomanacions lectores que els facen pensar en comiats. Per la meua part, vos deixe dues: la fugida cap endavant quan dir adeu es fa complicat de la protagonista de 'És naufragi' (Llibres de la Drassana), de Magda Simó; i el relat esperançador i punyent a parts iguals per a retrobar-se i acomiadar-se en un món infectat per la barbàrie de 'Ana no' (Cabaret Voltaire), d’Agustín Goméz Arcos.

M’acomiade trista per no poder trobar-nos cada dilluns en aquestes línies. Però també me’n vaig contenta de deixar aquesta secció a les millors mans possibles. A partir d’ara, serà Francesc Miró qui s’encarregue de continuar cuidant aquest xicotet espai dedicat a la literatura valenciana.

Carme Navarro. Dedicada al disseny, creació i implementació de projectes d’animació lectora.

“De vegades, hem d’acomiadar-nos de persones, cases o espais..., ho narren de manera fantàstica Vicent Borràs en 'El iaio a Nova York' (Aila Edicions) i Maite Salord en 'El temps habitat' (Proa). Sovint, quan marxem deixem enrere fragments de vida i objectes, què se’n farà, ho explica Milena Michiko Flašar en 'Los kodokusha' (Editorial Mapa).

També hi ha personatges que desapareixen sense dir adeu com els de la novel·la 'Deu oques blanques' (Raig verd), de Gerbrand Bakker. Però si ens hem d’acomiadar que siga amb poesia: «Però, romandràs, / per sempre, / com una ombra / entre el parany / dels meus versos»; d’Ales (Edicions del Buc), poemari pòstum de Ramon Guillem”.

Adrián Gisbert. D’Andana Editorial

“Crec que s’han de fer més novel·les sobre acomiadar-se, o potser jo he d’investigar millor, perquè és precisament un tema que m’interessa. Així que em quedaré amb 'L’illa de l’avi' (Andana Editorial), de Benji Davies. Hi ha molts àlbums infantils sobre el comiat i el dol, però diria que cap com aquest. Sempre que el llig acabe amb un nus a la gola, no falla. És senzill i formidable”.

María García. De la Libería Nöstlinger

“A Lo que hay' (Reservoir Books), Sara Torres té una delicadesa i una forma de descriure i escriure molt bonica. Aborda qüestions, després d’una pèrdua, com el sentiment de tornar a casa quan eixa persona ja no està o el fet d’haver d’interactuar amb ta mare quan ton pare se n’ha anat. I també narra molt bé el procés de trobar a faltar una parella amb qui acabes de trencar.

Per la seua part, 'Tres maneres de decir adiós' (Editorial Páginas de Espuma), de Clara Obligado, són tres relats entrellaçats que parlen de com diferents dones d’una mateixa família s’acomiaden”.

Samuel Fenollosa. De Sembra Llibres

“Sobre el dol, sobre com gestionar eixe dolor d’haver de dir a adeu recomane 'El cel de l’aigua' (Sembra Llibres), de Muriel Villanueva. La protagonista passa un procés de dol que la portarà a sentir ràbia, dolor, enfrontar-se a la seua família i al seu passat. Un procés per dir adeu, però també per descobrir part del seu passat.

I una manera de dir adeu que sempre em va impactar és 'La trilogia d’Auschwitz', de Primo Levi. Va ser la seua carta de comiat abans de posar fi a la seua vida, marcada per tot el que va passar als camps de concentració i durant la seua tornada a casa. Un comiat duríssim que ha deixat un llegat imprescindible per a saber què va ser el genocidi nazi i perquè no hem de permetre que es repetisca”.

Francesc Miró. Escriptor i nou responsable del 'Va de Llibres'

“Si haguera d’escollir un llibre de comiat, em quedaria amb 'L’any del pensament màgic' (Random House), de Joan Didion. És un llibre que ajuda a comprendre què és el dol i per què ens costa dir adeu a allò que sempre voldríem dir bon dia.

Per altra banda, quina millor manera de donar la benvinguda a una nova etapa vital que amb una història d’autodescobriment i empoderament com 'Fúria' (Sembra Llibres), de María Reimóndez, un potent relat amb una veu tan tensa com additiva”.