Dolors i Remei

A propòsit del Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra la Dona, voldria recordar dues dones valencianes que varen ser assassinades en 1889 i 1905, respectivament. Dues dones «anònimes» –si no hagueren sigut receptores d’aquelles brutals agressions, probablement mai no haurien aparegut a la premsa– que ben bé poden resultar representatives de les moltes que, per desgràcia, en l’actualitat continuen patint la violència masclista.

De la primera, ni tan sols en coneixem el cognom. Era popularment coneguda com a Dolors «la Morena» i, segons assegurà el periòdic El Adelantado, fou trobada morta en una vinya pròxima al municipi de Catadau, amb «multitud de heridas en la espalda y en el pecho producidas con arma blanca». Era el dijous 3 de gener de 1889; i, de seguida, el jutjat de Carlet començà a instruir-ne diligències. Com a conseqüència, varen ser detinguts dos individus: del primer, anomenat Tomaset «el Fuster», s’hi deia «que tenía relaciones ilícitas con la víctima» i que era «muy aficionado a las bebidas alcohólicas»; mentre del segon, sereno de professió, «lo único que se sospecha es que haya tomado venganza de los insultos que su mujer había recibido varias veces de la víctima».

Al cap de setze anys, el 8 de març de 1905, el diari "La Correspondencia de Valencia" retia compte de l’homicidi de Remei Martínez, que havia tingut lloc durant la vesprada anterior al districte de Ciutat Vella. En aquest cas, el mòbil de l’assassinat era econòmic. L’autor del crim, que es presentà a la una de la matinada en el jutjat de guàrdia per a declarar-se’n culpable, assegurà que «no tuvo intención de matar a doña Remedios, pues sólo se propuso darle un susto a fin de inducirla a no vender medio huerto» que, segons tots els indicis, delerava la seua família.

I tornem al present. Setmanes enrere, el diari "Información" explicava que, durant el segon trimestre de 2025, augmentà el número de dones víctimes de la violència masclista. I que la valenciana es troba entre les comunitats autònomes on més atacs de gènere es produeixen. En compte d’avançar, reculem, com els crancs. I és que, siga per venjança, gelosia o cobdícia, sempre hi ha indesitjables que es creuen amb el dret de disposar sobre la vida dels altres.