El 20-N: ‘Més vell que la picor’

Tenim la necessitat de manifestar, en determinades converses, que un fet passà fa molts anys o que una persona és vella. A voltes, agrada dir-ho de forma il·lustrada. Així que, emprem locucions com més vell que la picor, més vell que l’arna o més vell que la tos. N’hi ha, popularment, algunes més. Hi utilitzem les paraules: Matusalem, cagar ajupit o baranes del riu, entre d’altres. Realment la picor existí. Fou una plaga del segle xv. Afectà gran part de la península.

He de reconéixer que estos dies m’he sentit més vell que la picor en celebrar-se els 50 anys de la mort de Franco. En soc testimoni. Encara que era un xiquet, recorde el 20-N, sobretot els dies posteriors. Este és el motiu pel qual faig una setmana després la reflexió sobre l’aniversari. Aquell dijous de novembre, esperava que ma mare alçara la persiana per a despertar-nos. Entrà, i sense fer-ho, va dir-nos que no teníem escola. Havia mort el dictador. Mon pare era un home de ràdio. Ho soc per ell. A ma casa, la malaltia del general s’havia seguit des de les ones. No em sorprengué la notícia sinó que no hi haguera col·legi. Recorde com de matí parlà Arias Navarro. Em cridà l’atenció que un polític plorarà. Ho vérem tot en la televisió. Posseíem una intensa sensibilitat política, heretada de mon pare. Era el meu referent. Gaudia parlant-ne amb ell. Desgraciadament, en el futur, ens distanciàrem. Recorde: el llarg vel de la viuda, l’home amb roba de treball quadrant-se davant el difunt o la plorera del cap de la casa militar del dictador a Cuelgamuros. No érem una família antifranquista, però ho visquérem amb il·lusió. D’eixe temps, m’han quedat dos llibres de fotogrames de RTVE comprats per mon pare. Incloïen els moments destacats. Els llegí reiteradament.

Vaig aprofitar el cinquantenari per a mirar “La invasió dels bàrbars”. La recomane intensament. Em quede amb la idea que els bàrbars moren i la barbàrie és més vella que la picor. Solament la cultura la frena. Cal evitar dogmatisme i sobretot estimar la humanitat. L’extremisme que rebutja la memòria històrica no ajuda a entendre-ho.

En definitiva, està bé recordar fets que són més vells que la picor, si ajuden a superar errors i crear un futur distint. El passat sovint se sobreescriu. Intentem que ho faça amb tinta millorada.