Sa majestat i la llengua

En l'apertura solemne del curs universitari del proppassat dia 25, sa majestat el rei Felip -ja sé que no és així, però a mi m'agrada recordar-ho: V de la Corona d'Aragó, VI de Castella-, amb bona voluntat, va dir unes frases en un valencià prou correcte: molt més que el d'alguns presidents de la Generalitat valenciana, que no han fet ni un mínim esforç per parlar-lo mai. Protocol·làriament, tocava. La rectora de la Universitat de València, de manera un tant erràtica, va usar les dues llengües: ara el valencià, ara el castellà. Però: bé. Va ser qui més va usar la llengua local. La rectora de la Universitat Jaume I de Castelló i presidenta la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles, va dir un parell de frases i sempre en el més estricte àmbit de la familiaritat. I la senyora ministra, he de dir que em va sobtar: no va dir ni una sola paraula en la seua llengua, que sap parlar molt correctament. Com que no hi havia ningú de la Generalitat, no sabem quina llengua hauria emprat el molt honorable, que fa un parell d'anys en va usar tres: el castellà, el valencià i l'anglés. Esperem a veure què passa l'any vinent, quan un nou president que sembla que té més afecte a la seua llengua que l'anterior, vaja a l'acte del curs vinent. Jo espere que l'use durant tot el discurs i ens delecte amb la seua bona fonètica -que la té.

Davant el rei, els representants valencians del segle XVII, parlaven valencià. Cap problema: eren actes de protocol i el rei entenia que calia escoltar aquelles paraules que podia entendre més o menys, però que tocaven dir-se en aquella llengua i ja està. Ara, també hauria de ser així: els discursos institucionals en actes de representació són paraules que es diuen i que sempre sonen bé. Rarament algú deixaria de signar-les, perquè sempre són amables i afalagadores. I, encara, perquè no solen tenir cap transcendència vertadera: són paraules destinades a ser efímeres, sense més. Per això, més enllà del contingut -que ja ve fixat des de les actuacions polítiques de cada àmbit-, allò que té valor és la llengua en què es pronuncien.

Que ningú s'espante si cal fer tot un discurs en valencià davant el rei: ell ho comprendrà tot perfectament. I si alguna cosa li ha interessat més o no l'ha entesa bé, ja la preguntarà a algú de la seua confiança. És el que toca. Sense més. I el mateix cal aplicar a la resta de les autoritats: no es tracta de canviar de llengua per ser "més ben educat". Tots tenim una bona educació. Es tracta de recuperar el prestigi de la nostra llengua. Res més. I estic segur que sa majestat em donaria la raó, essent, com és, descendent del rei en Jaume, de bona memòria.