Les editorials valencianes no temen a la IA

El futur fa por perquè és desconegut. Però la formació i el coneixement són l’única eina per plantar-li cara. Ho va reconèixer el mateix president de l’Associació d’Editorials del País Valencià i editor de Fandogamia, Pedro F. Medina: “Hi ha editors com jo que som molt reticents amb la IA generativa i plantegem molts dubtes, però la IA proposa eines de les quals hem de ser conscients”.

És un fet que l’anomenada intel·ligència artificial ha vingut per a quedar-se, però per a moltes persones ha començat a despertar en els sectors més dèbils del sistema econòmic, on el factor humà és imprescindible. És a dir, on menys falta feia: les indústries culturals, l’art, l’audiovisual, i el món del llibre.

Per això va resultar tan esclaridor el XX Encontre d’Editorials, celebrat a finals de novembre en la Facultat d’Economía de la Universitat de València. Una trobada per a les editorials valencianes que va esdevenir un lloc per a pensar col·lectivament cap on caminar en l’era de les IA. Les editorials van poder compartir els seus dubtes amb experts respecte a aquestes noves tecnologies, la destrucció de llocs de treball, les eines que poden facilitar processos d’edició, i les que poden posar-lo en perill.

La IA en el món editorial: aliada o enemiga?

Per al director del Centro Español de Derechos Reprográficos (CEDRO), Jorge Corrales, “hem de dissenyar solucions, fer valdre els nostres drets i reclamar un entorn que cuide al sector editorial”. En la qüestió de drets d’autor, “el més desitjable és que un autor que vulga vendre els seus drets per a entrenar a les IA, puga fer-ho i cobrar per ells… Malauradament, encara estem en un escenari que tot això s’està debatent”.

“El sector del llibre hauria de visibilitzar el seu importantíssim paper per a entrenar cognitivament l’atenció”, opina Corrales. “La IA té avantatges i inconvenients: pot fer accessible la feina editorial i automatitzar tasques, però també pot afavorir l’augment de contingut no autoritzat i la competència deslleial. Amb tot, el valor d’un llibre com a gran generador d’atenció i emoció humana és important i no se’n parla prou”.

Arantza Larrauri, directora general de l’empresa de serveis digitals per al sector de la cultura, Demarque, opina que “la IA ens pot servir per a facilitar i ajudar en molts processos de treball, però no podrem utilitzar-la si li tenim por o si matem les seues possibilitats de futur”. Mentre que Raul Alonso, editor de Editorial Cántico, diu que “les editorials valencianes haurien de ser capaces d’arribar a una alfabetització digital òptima per a no quedar-se enrere en les revolucions que estan succeint en el món editorial”.

Amb aquest objectiu, Alonso aposta per “canviar el paradigma”, i mirar cap a “l’edició computacional reactiva: un model que no es basa en l'aposta editorial que imprimeix tants milers d’exemplars, sinó en un sistema que posa en contacte la demanda de l'usuari amb l’editor a través d’algoritmes”.

El fundador i director de l'empresa Proyecto451, Daniel Benchimol, opina que “el valor del coneixement està decaient. I això ens obliga a plantejar-nos el valor de la nostra feina com a editorials i pensar quina és l’essència de tot el que fem”. Benchimol defensa que hi han diversos camins amb futur, com per exemple començar a “comprendre a les IA com a lectores: com a possible consumidor de la nostra pròpia mercaderia”, i també permetre una “IA enfocada per a un usuari únic, amb interessos i gustos concrets”.

Per al president de l’AEPV, en definitiva, aquest vinté encontre va ser, “l'oportunitat de reprendre la formació dels nostres editors i editores, i reconnectar les relacions entre totes les nostres empreses després de la DANA”. Amb debats de pes, formació i coneixement compartit per afrontar el futur carregats d’esperança. Com, si no?