Guitarretes

Encara no s’albira el dia ni per llevant canvia de color l’horitzó que la calma de la nit freda s’interromp amb el toc de campanes que voltegen per convocar, a les sis de la matinada, a missa major: la Missa de Guitarretes, la novena a la Immaculada. Les passes atrafegades dels devots, més feligreses que feligresos, són ara molt més tènues; la remor dels carrers d’anys més antics només queda en el record de versos com els del poeta d’Algemesí, Lluís Martínez, que descrivia la fidelitat dels parroquians: «Pel mercat i carrer Arbres, / al carrer sant Sebastià, / la gent també va gelà / buscant la porta de l'Aire. / Al segon vol de campanes / allò pareix un viver; / venen per tots els carrers / les persones més tardanes».

El mes de desembre encadena festivitats religioses i laiques, costums que superen la fe per refugiar-se en l’etnografia, dies grans del calendari cristià sepultats pel consumisme salvatge que obri la veda amb el Black Friday i que ja no alçara el peu de l’accelerador amb les compres de regals, loteria, dinars i sopars. Els dies de la Constitució i de la Immaculada perden pràcticament el contingut per transformar-se en un descans o viatge curt abans de Nadal. Qui tindrà un pensament per a la carta magna dissabte que ve? Qui recordarà dilluns el dogma que a València generà actes de fe i magnes processons per celebrar la concepció immaculada de Maria?

No enyore temps antics, done sempre gràcies de tindre la sort d’haver nascut en una època on les dones som ciutadanes de ple dret. Fa 47 anys, redactaren una norma que sempre he trobat curta; però que ara mateix reivindique com mai, en un moment on cal recordar articles fonamentals com el 3.3: «La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d'Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d'especial respecte i protecció»; el 6: «Els partits polítics expressen el pluralisme polític, [...] i són instrument fonamental per a la participació política» i el 7: «Els sindicats de treballadors i les associacions empresarials contribueixen a la defensa i a la promoció dels interessos econòmics i socials que els són propis».

Dilluns vinent, traurem les figueres del betlem, muntarem el naixement i l’arbre de Nadal, tindrem un moment de malenconia i notarem més encara les absències, que entre elles no hàgem de trobar en un futur també la democràcia.