Fem i masclisme

Setmanes enrere em vaig referir a les esquellades o «cencerrades» que, antigament, es portaven a terme quan un home major contreia segones núpcies amb una dona jove. Uns actes d’escarni públic –varen ser literaturitzats per autors com Escalante i Blasco Ibáñez– que, a banda d’un soroll ensordidor, sovint s’acompanyaven d’una enramada de femta. I ara voldria reportar una esquellada que pretenia agrejar el casament d’una de les poques vídues que, al segle XIX, s’atrevien a donar aquest pas. L’acció se situa a Palma de Mallorca en març de 1893, dos anys i mig després de la defunció del primer marit de la protagonista, un personatge «popular por excelencia» anomenat «Pepet el Cacauero»: «pequeño, nervioso, con la barba recortadísima, ojillos de ratón y andar apresurado y con el eterno estribillo en la boca: “...que corre que cride per un centiment”».

Així, dies després de l’esposori, el periòdic El Noticiero Balear publicà una carta anònima farcida de comentaris sarcàstics i masclistes en què s’anunciava que «a la viuda de Pepet el Cacauero le ha dado por echarse otro Pepet en reemplazo del difunto». I que, com a conseqüència, «todas las noches», el veïnat promovia «una colosal lluvia de cacharros y macetas, algunas de ellas llenas de lo que da vida a nuestras hortalizas» –és a dir, excrements–, «amenazando la seguridad de los transeuntes en morir aplastados en honor y obsequio a la viuda reincidente». Ja ho veiem, es feia mofa simulant preocupació per la seguretat viària... i, de pas, s’amplificava per escrit la burla generalitzada de què degué ser objecte la «viuda reincidente», sens dubte coneguda de tothom.

Finalment, i com que el responsable d’agranar el carrer on se situava el domicili en qüestió s’havia negat a «recoger tanta inmundicia», un representant municipal va sol·licitar al nuvi que se n’ocupara de la neteja. Una amable invitació que el nou marit, però, declinà. I a que no endevineu qui acabà recollint «los pestilentes materiales» que havien sigut abocats durant la nit anterior? Doncs, efectivament: la protagonista femenina d’aquesta història. Amb la qual cosa l’escarni que patí la dona fou doble, ja que la carta assegurava que «este desenlace dio mayores bríos» als esvalotadors; perquè, «si grande fue la tirada de anteayer, mayor fue la de ayer noche».