Vida i destí de Vassili Grossman

Hui fa exactament 130 anys que l’escriptor Vassili Grossman (Berdítxiv, 1905, Moscou, 1964) va nàixer a Ucraïna. De mare jueva (assassinada pels nazis) i llengua russa, encara que ell mai no va ser practicant. Si de cas, va estar influït per un poderós sentiment de respecte als morts, de dignitat per la vida i defensa dels drets inalienables de les persones a la llibertat. I tot això sota l’ègida criminal de Stalin, sortejant circumstàncies que fàcilment hagueren pogut posar fi a la seua vida, com va passar amb Isaak Bábel o Óssip Mandelstam, entre molts altres.

Com a corresponsal de guerra, va ser molt llegit, reconegut i admirat, i fou el primer periodista que va entrar i va descriure el terror del camp de concentració polonés de Treblinka, un document que després va ser aportat com a prova als juís de Nuremberg. També va participar amb altres escriptors en El llibre negre sobre l’extermini dels jueus a la Unió Soviètica (1948), prohibit per Stalin. Sens dubte, fou un dels grans cronistes del front de l’est de la Segona Guerra Mundial.

Qui sap si el lloc de naixement va marcar profundament la seua trajectòria literària si observem els fets: Berdítxiv, centre espiritual del judaisme a Ucraïna, va patir la violència per partida doble; d’una banda, el terror inexorable del nazisme, d’altra, la brutal repressió estalinista, i encara hui en dia les bombes de Putin. Dic això perquè Grossman va escriure una obra, Vida i destí (publicada en català per Galàxia Gutenberg el 2008) considerada una peça mestra de la literatura, al nivell de Guerra i pau, de Tolstoi, que retrata alhora, amb valentia i dignitat com cap altra, les misèries i l’horror de l’Holocaust i el del Gulag. És a dir, l’horror de Hitler i el de Stalin.

Com era d’esperar, l’obra va ser prohibida i requisada de la impremta pel KGB i Grossman mai no va la va veure publicada. Tanmateix, els amics de l’escriptor van aconseguir traure el manuscrit de la Unió Soviètica clandestinament i el 1980 va ser publicada a París per primera vegada.

Grossman, que va escriure molts articles i una colpidora obra literària, és l’autor de frases memorables pel seu humanisme: “No hi ha res més preciós que la vida humana, la seua pèrdua és definitiva i insubstituïble (...) I tota persona té dret a viure en este planeta i a pensar i ser lliure”.