Tipografia política

És ben sabut que les tipografies gòtiques -que varen nàixer, elles, tan exemptes de maldat, amb els incunables i els primers tipògrafs alemanys que tractaven d'imitar la lletra manuscrita que s'estilava llavors, és a dir, a finals del XV-, varen viure un renaixement durant l'època del III Reich. Els nazis, com un símbol d'identitat germànica i contra els decadents signes de l'Europa burgesa d'aquell temps, que feia servir lletres rodones com les que usem nosaltres ara, d'inspiració llatina, varen preferir la lletra gòtica. És una lletra que costa més de llegir -per excessivament treballada- i, amb tot, té una estètica ben marcada, inconfusible i d'una bellesa també innegable. Però, sense ànim d'fendre a cap tipògraf que l'use, és una mica dura, si s'ha de llegir un text molt llarg: cansa la vista i, en algun cas que he vist, d'algun llibret alemany d'aquells anys, has d'armar-te de paciència per poder-ho suportar.

Ara fa no res acabe de llegir que, als Estats Units d'Amèrica, un senyor que es diu de cognom Rubio -signe inequívoc de la seua ascendència hispànica, en un país que fa fora els hispans-, acaba d'ordenar que no s'use el tipus calibri -lletra de pal, en definitiva- en les comunicacions de la Casa Blanca, i que es faça servir la lletra que tothom coneixem com Times New Roman -descendent, clarament, de la lletra romana a què s'oposaven els nazis quan feien servir la gòtica. Podríem riure, en veure les voltes que fa el món. Però la cosa és més desgavellada. Sembla que el govern estadounidenc havia usat fins ara la calibri perquè era més accessible a les persones amb discapacitats -visuals o de comprensió lectora. No em sembla la lletra més bonica de les possibles -jo preferesc la garamond, sincerament-, però si és per una causa com l'esmentada, crec que no passa res, si així es pot facilitar l'accés a la informació a un grup de persones que poden tenir problemes a fer-ho. Res més a dir.

Ara bé: allò més al·lucinant és que el Sr. Rubio aquest, creu que usar calibri és ideologia woke. Afirma, a més, que des d'ara es farà servir la times per restaurar el decor i la professionalitat dels escrits del Departament d'Estat -o com es diga allò.

És evident que l'ús d'unes determinades tipologies gràfiques no és sempre gratuït. Passava en el món del segle XX i sembla que passa, encara, en el del XXI. Algú recorda una pel·licula del 2006, que es deia en castellà Idiocracia? Ja hi estem arribant! si no l'heu vista, us la recomane. Una veritable obra profètica.