Nadal

Ens trobem vostés i jo cada quinze dies; per això, dimarts que ve no els podré desitjar que passen un bon Nadal. Aprofite que ja tenim torrons a la venda en el supermercat, que en el pont hem posat l’arbre i el betlem i que els aparadors de les botigues són una oda a manifestar el nostre amor embolicant un bon regal, per a manifestar-los el meu agraïment pel temps que han dedicat a llegir estes reflexions i per la seua cortesia en les respostes que he rebut. Escriure s’ha convertit en una manera d’explicar-me què passa en un món inestable i que no volem deixar caure.

Els dies de nadal són dies de rituals: recuperar mides i receptes que només cuinem ara, preparar obsequis per a persones especials, sentir nadales o veure les mateixes pel·lícules any rere any..., o no. Hi ha tota una indústria en la innovació i sobretot en la importació de costums forans: des de fires de Nadal amb casetes d’estètica alpina a dolços de Centreeuropa. Poc importa que a més de 20 graus el vi calent no tinga massa sentit, ni que l’última nevada que visqué la ciutat siga només un record en forma de llibre de Rafael Chirbes. El panettone ha guanyat al pastisset de moniato en només una dècada i els torrons tradicionals semblen tindre els dies comptats.

Amb tot, el que no m’esperava era que incorporàrem també el sopar d’Acció de Gràcies. La festa inventada pels nord-americans per a donar gràcies per la supervivència dels primers emigrants. Motiu recurrent en les pel·lícules de Hollywood, l’hem vist en milers d’ocasions a propòsit del viatge obligat per retrobar-se amb la família i el sopar al voltant d’un tito. Enguany, al Mercat Central, hem vist en les carnisseries una exhibició de titots que ens ha confirmat que també hem sucumbit al sopar amb un polit farcit.

Nadal és moment també per a recordar, massa vegades amb el filtre dolç de la nostàlgia, un temps passat que no fou tan ideal com volem pensar. Este Nadal on sí que neva és a Gaza, aquell Jesuset «tot tremolant de fred, nuet, nuet» que canta la nadala s’ha tornat a fer home en forma dels milers de refugiats que sobreviuen en condicions inhumanes. Potser hauríem de recordar que Nadal és sobretot la història d’una dona partera que buscava refugi en una nit de fred.