L'andana
Ventura i la València oblidada

Taula de la presentació dels cinc llibres sobre Ventura / RR

La presentació dels cinc llibres que ha produït la commemoració del centenari del naixement de Vicent Ventura (1924-1998), que vàrem celebrar la setmana passada, no sols permeté un nou acostament a la vida i l’obra d’aquest homenot valencià, sinó també descobrir un article manta revetlador del seu tarannà que havia passat desapercebut fins ara. I que, ben amablement, ens feu arribar Robert Pérez, de la llibreria Auca.
D’aquesta manera, en 1959 i en el volum que amb motiu del cinquantenari de l’Exposició Regional de 1909 edità l’Ateneu Mercantil –aleshores presidit per Joaquim Maldonado Almenar–, Ventura publicà un valent escrit que porta per títol «Donde la ciudad no debe acabar». El text s’iniciava evocant la riuada de 1957, quan «las aguas del Turia se llevaron las chavolas» que «estaban pegadas a los muros del río»; «unas casitas increíblemente pequeñas» que «se extendían a lo largo de todo el cauce, desde Mislata hasta Nazaret», i on «vivían cientos de familias que tenían su trabajo –el azar de su trabajo– en la ciudad».
Hi denunciava la celeritat amb què hom havia oblidat la catàstrofe –«pocos, desde entonces, se han preguntado qué fue de aquellas gentes»–; i recordava que les casetes havien «crecido otra vez, poco a poco, en lugares alejados de la espectación vecinal», com ara els pobles de l’Horta i els barris del Districte Marítim: «en cualquier lugar donde todavía no haya puesto sus ojos el interés inmobiliario». Perquè, malgrat que la capital no volia «tener la miseria a la vista», era evident que la necessitava, atés que en aquells inconsistents habitatge residien els qui «van haciendo crecer la ciudad, las gentes de las cuales la ciudad se sirve». Per això, «las chavolas, engalanadas con la cal que tranquiliza a las conciencias fáciles, llegan a parecer tolerables a quienes no han de vivir en ellas».
Ventura reblava el clau del fariseisme col·lectiu recordant que les llars de «los que doblan el espinazo y soportan la inclemencia de trabajos pesados» conformaven una «Valencia olvidada hasta la cual, si llega la solidaridad, es por el esfuerzo aislado de unos pocos». Per a, en darrer terme, reclamar la fi d’aquella hipòcrita exclusió social i recordar que «también el urbanismo ha de obedecer a unas exigencias morales». Era 1959. A qui corresponga.
- La Aemet empieza a activar los avisos meteorológicos en Valencia por la inminente llegada de la borrasca Harry
- Fallece Celia Domínguez, emprendedora de Xàtiva y símbolo de la lucha contra los tumores raros
- Alfonso Novo (gerente de FGV): 'Hay pueblos donde el metro pasa cada 40 minutos y el máximo deben ser 20
- La burbuja del alquiler ya expulsa a los universitarios de València: “Me planteo dejar la carrera”
- Frenan la instalación de una piscina 'turística' que pretendía sobrevolar una escoleta histórica en Patraix
- Lotería Primitiva: así es el exclusivo barrio de València donde se ha sellado el único boleto ganador
- Emergencias emite un aviso especial por temporal marítimo y lluvias partir del lunes
- El Pla de Quart, más de mil campos de fútbol y punto de partida de los parques inundables