Entre els anys i la pau

“Una nit de l’agost del 1914, Franz Kafka va anotar en el seu Dietari: “Alemanya ha declarat la guerra a Rússia —de vesprada, classe de natació”. L’hem anomenada després la Primer Guerra Mundial. I una nit del febrer del 1981, Joan Fuster esbandí biogràficament la seua por sàvia des de Sueca, amb un article titulat El rodaballo: no es referia al peix, sinó a la novel·la de Günter Grass que llegia al llit, refugiant-se de la nit del més recent intent de cop d’Estat a Espanya.”

Començava jo fa quatre anys la columna amb el paràgraf anterior. I se m’acut d’aprofitar per a suggerir uns dies o nits de les presumptes vacances de Nadal a Cap d’Any i a Reis, de lectura o de les altres arts, i de l’exercici sedentari o itinerari de la gastronomia i de l’esport.

Ah, només qui puga, clar. Perquè l’any que acaba, feliç ací o no, i assassí a tants llocs del món, i l’any que començarà, assassí a tants llocs del món i necessàriament apassionant ací o no, bé mereixen dos paràgrafs de salutació i de reconeixement. No cal que ens passen per la cara, Trumpinotxo i Musket, Putinín i Netanyahot, que si no diem guerra mundial a les barbaritats criminals contra països i persones de tot arreu que ens deixen conéixer cada dia, és perquè tenim o patim la indiferència i la por com a instruments humans de la impotència i la imaginació, acompanyades de la dignitat i la supervivència (i tots eixos conceptes solen ser, en les nostres llengües, femenins).

De manera que, si és Nadal i vénen e Dia dels Innocents i el Cap d’Any, hi ha dret a pensar, a dir i a fer un moment de ja n’hi ha prou: especialment per les criatures. Vaja, només per evocar allò que ens deixen saber de l’armamentisme amenaçador a Ucraïna, a l’Amèrica del sud, a l’Àfrica. I un moment de pensament per les fronteres. La de Texas, on cap al sud són de manera infame assetjades tantes famílies emigrades. I de la terra antiga i jove de Palestina, amb les morts dels camps de concentració de Gaza i les expulsions de Cisjordània. I les d’ací, de Badalona o de qualsevol altra contra tanta gent ací amenaçada sense drets ni casa, ah, i per tanta joventut del país, projectant la seua vivència dels drets al treball i la casa, entre els anys i la pau.