La Baixada del Xiquet a Canyada del Trigo

La comarca del Carxe, a la regió de Múrcia, ocupa diverses parts dels termes municipals de Jumilla, Albanilla i Yecla. Alberga una població d’uns 700 habitants, i és coneguda entre nosaltres pel fet que s’hi parla valencià; atés que, durant el segle XIX, s’hi establiren múltiples famílies que procedien de pobles alacantins limítrofs (i perquè, en època medieval, Jumella i Favanella –Albanilla– varen pertànyer al regne de València). Es tracta, per tant, d’un territori de frontera, circumstància que s’evidencia de diferents maneres. Així, per exemple, en la pedania de Canyada del Trigo, que pertany a Jumella, el 15 d’agost té lloc una senzilla representació devota anomenada la Baixada del Xiquet que guarda una evident connexió amb manifestacions més complexes de teatre sagrat valencià, com ara el Misteri d’Elx i el Cant de la Carxofa.

M’ho explicava, dies enrere, Romà Francés Berbegal, membre de l’Associació del Tractat d’Almisrà, del Camp de Mirra (l’Alt Vinalopó). Em relatava que, a la dècada dels setanta, participà diverses vegades en la festivitat de la Mare de Déu d’Agost de Canyada del Trigo. I contemplà com, abans d’acabar la processó i des d’una magrana que penjava del campanar, descendia un angelet i s’emportava al cel l’esperit de la Mare de Déu: tal com s’esdevé en la famosa representació il·licitana.

A partir d’aquesta informació, vaig trobar a la plataforma Youtube un vídeo titulat «Procesión Cañada del Trigo», d’uns tres minuts i mig de duració, que, segons s’hi fa constar, fou gravat el 15 d’agost de 2015 –i que us convide a visionar. S’hi veu com transcorre la processó de la Mare de Déu del Remei per un carrer del llogaret; i, en arribar on hi ha una magrana il·luminada penjant d’un balcó, la imatge sagrada es para, l’artefacte s’obre i, des de dins i mitjançant una corda, es fa descendir una imatge del Xiquet Jesús que porta una corona de flors i la diposita en les mans de la Mare de Déu. L’acte es desenvolupa en el més estricte silenci i sota l’atenta mirada del públic. I, encara que ningú no entona cap himne ni cant de lloança, no hi ha dubte que s’inspira –torne a repetir-ho– en representacions com la Festa d’Elx i la Carxofa. Bon Nadal!