Tindre bon pesebre

Nadal convida a excessos gastronòmics i a menjar per damunt de les nostres possibilitats. Pareix que la felicitat depén del fet de gastar desmesuradament. Se celebra que un xiquet va nàixer en un humil pesebre i envoltat de pobresa. Ho fem consumint, sense mirar les despeses ni els diners gastats. Així que, podem dir que estos dies està viva l’expressió 'tindre bon pesebre'. Encara que a Betlem es vinculava l’objecte amb la senzillesa d’un nadó, la locució verbal significa poder menjar bé o disfrutar de béns i de diners.

Un lector em comentava que va entrar una vegada a una llibreria religiosa de la capital. Està regentava en tota Espanya per una humil orde que ara 'té bon pesebre'. Allí va preguntar si tenien el Messies. Li digueren si es referia al de Haendel. Ell va dir que es referia al de Natzaret. Li contestaren que allí no. S’entén la resposta perquè Jesús, encara que al llarg de la història s’han esforçat per fer-lo conviure entre grans palaus i esglésies riques, continua pervivint on hi ha una persona pobra, víctima d’injustícies i innocent.

El problema d’aquells que per no 'tindre bon pesebre' els toca viure en poblats el tenim davant dels nostres ulls. Feia unes setmanes passejava pel que des de fa anys està en el barri de Sant Marcel·lí. Em va resultar colpidor trobar-me’l sobtosament perquè no me l’esperava. De seguida, pensí que arribarà un moment que els desallotjaran. El pitjor és que no els donaran alternativa a eixa gent. La pobresa molesta i no vol vore’s. Si la tenim lluny, ja no existix.

En la política, 'tindre un bon pesebre' és un objectiu destacat. Els representants polítics busquen, en gran part dels casos, mantindre’s en el seu lloc. El pitjor del tot és aquella gent que l’aprofita com a ferramenta per a enriquir-se il·legalment. Damunt, quan la justícia els descobrix, en compte de reconéixer la seua culpabilitat, continuen declarant-se innocents i presumint de ser víctimes.

En definitiva, espere que la sensibilitat d’estos dies ens faça pensar que qualsevol home i dona té dret a tindre bon pesebre. Soc incrèdul, però no perd l’esperança Així que el meu bon Nadal va dirigit als qui no tenen res, com aquell Jesús que es va vore obligat a nàixer en un pesebre. La pobresa és el major fracàs de la humanitat.