Una vegada hi havia un carrer a València…

L’origen i l’evolució dels noms dels carrers de les ciutats, parlen moltes vegades del moment històric en el qual s’urbanitzaren o tingueren rellevància. De fet, són diversos els estudis realitzats per destacats investigadors respecte d’aquesta qüestió als municipis de la Comunitat Valenciana.

En aquesta línia de difusió del nostre passat, tenim el cas de la ciutat d’Alacant, on als seus carrers podem trobar, al costat del seu nom, una placa explicativa en la qual es parla breument de la biografia i dels fets més rellevants del personatge que va motivar la seua retolació.

En aquest sentit, però fora ja del nostre territori, trobem el projecte del consistori de la ciutat de Salzburg que, en els darrers anys, ha emprat aquesta mateixa eina informativa però amb altra finalitat. Aquesta ha sigut la d’identificar, des d’un rigorós punt de vista històric, quins dels personatges que donaren noms a les seues vies urbanes varen estar vinculats al nazisme, com també es va estar fent a altres destacades urbs austríaques i alemanyes. D’aquesta manera, mitjançant una exhaustiva investigació biogràfica duta a terme per un equip d’experts i debatut per un consell assessor, es va determinar en un informe del 2021 que en un principi eren seixanta-sis els carrers, camins, places, parcs i jardins de la ciutat natal de Mozart les afectades al respecte, en diversa consideració. En conseqüència, en els casos més lleus -depenent de la gravetat de les funcions, activitats i accions dutes a terme durant el període nazi per aquestes persones-, aquestes compromeses dades, a més d’en el web municipal, han acabat figurant o no en el respectiu panell explicatiu biogràfic. Així mateix, en els casos més greus, en els quals l’individu va col·laborar de forma estreta amb l’Alemanya de Hitler, el consell assessor va recomanar el canvi de nom de l’espai públic, de forma que es suprimira el d’aquestes personalitats, com el de la plaça del director salzburgués Herbert von Karajan o el del carrer de l’enginyer Ferdinand Porsche, entre altres.

Pel que fa al respecte, a la Ciutat de València en les darreres legislatures ja es van dur a terme aquests canvis de noms feixistes, vinculats al franquisme, en compliment de la llei de Memòria Històrica. No obstant això, una iniciativa per a aquest municipi relacionada amb la història de la denominació dels nostres carrers, semblant a la d’Alacant, seria que es disposaren també al costat de la retolació actual de les nostres principals vies urbanes, panells explicatius amb l’origen del seu nom. Aquests textos podrien estar basats, en part, en un dels estudis sobre toponímia urbana més interessants de la seua època, “Valencia histórica y topográfica” (1862-1863), obra del que fora cronista oficial d’aquesta ciutat des de mitjan segle XIX fins a la seua mort, Vicente Boix Ricarte (Xàtiva, 1813-València, 1880). Així com, en altres publicacions més recents sobre aquesta qüestió que actualitzaren el seu contingut, de manera que es contribuiria a difondre els antecedents i l’evolució dels espais urbans de la Ciutat i, en definitiva, la seua història.

Suscríbete para seguir leyendo