El ball de les parpelles

Un any més, la vida ens ha atorgat el dret a transitar pel calendari i deixar-nos arrossegar pels capricis del temps i els requisits del dia a dia. La salut de qui estimem, l’economia agonitzant, la cera fosa de les esperances, les pràctiques imposades de la rutina, l’eco perpetu dels adéus, el record de múltiples aniversaris dolorosos... ens han dibuixat amb carbó molts dels instants viscuts, quan nosaltres tan sols somiàvem veure-hi carícies d’aquarel·la. Per això, un any més, no hem aconseguit escapar del ball de les parpelles: les hem tancades quan hem tornat enrere i hem enyorat somriures; les hem elevades ben alt en el moment en què l’existència ens ha copsat; les hem agitades sense límits a fi de retenir les llàgrimes de tantes mirades feridores.

Malgrat tot, però, amb bona cosa d’esforç, un any més hem avivat la unió profunda entre cor i ment. I per aquest motiu, quan només falten unes hores per abandonar la dolorosa avinguda del 2025, tot i els pesars privats, l’hostilitat de mitja humanitat, els projectils verbals i de foc, i l’abrasament de milers de vides, hem d’alçar la copa i festejar allò que encara ens té agafats de la mà i ens permet creure en un futur millor.

Celebrem la societat que lluita pels seus drets, pel sosteniment de les democràcies i per la llibertat de cada estona i en cada lloc. Per qui es manifesta a la recerca de justícies segrestades per energúmens. Per les dones que s’alcen contra la violència masculina que les tenia emmordassades. Per la joventut inquieta i valenta que treballa per refrenar la foscor social. Brindem per qui no renuncia a mantenir obertes les arrels dels pobles i s’aplica a fer bategar la nostra llengua, a cantar-la, escriure-la i salvar-la dels espectres d’altres temps que, malauradament, han ressorgit entre nosaltres. Alcem la copa per l’arribada de monedes d’amor que compren solituds i regeneren cicatrius. Pel blanc dels inicis que han d’aparéixer i el de les absències que sempre recordarem i estimarem. Brindem per no desistir mai dels horitzons anhelats i per tot el que ens atorga forces per marcar passos segurs.

Lluitem per canviar el ritme del ball de les parpelles.