El 2025 de les societats musicals: un any per reconstruir, tornar a sonar i retrobar-nos

L’any 2025 quedarà inscrit en la història del moviment musical valencià com l’any de després. Després de la dana d’octubre de 2024, el calendari ja no es podia llegir amb normalitat: cada concert, cada assaig, cada cita cultural portava implícita una pregunta sobre com continuar, com reconstruir i com tornar a sonar sense oblidar el que havia passat.

El que ha vingut després ha sigut un any intens, complex i profundament col·lectiu. Un any en què la música no ha sigut només expressió artística, sinó també eina de resposta, de cura i de reconstrucció comunitària.

La resposta immediata: quan la música es posa al servei del territori

Els primers mesos de 2025 van estar inevitablement marcats per l’emergència. Moltes societats musicals encara treballaven per recuperar locals, instruments, arxius i escoles de música. En este context, la solidaritat del conjunt del moviment va ser immediata i transversal.

Concerts solidaris, campanyes de donacions, aliances internacionals i aportacions institucionals van activar una xarxa de suport que ha superat l’1,5 milions d’euros destinats a la reconstrucció. La resposta no va arribar només des de les institucions, sinó també des de les pròpies societats musicals, del públic i de milers de particulars que van entendre la dimensió social del que s’havia perdut.

Un dels gestos més simbòlics d’este període va ser la creació de la Banda de Voluntaris de la FSMCV, formada per músics vinculats als serveis d’emergència, sanitat, seguretat i voluntariat, així com per persones directament afectades per la DANA. La música es va convertir així en un llenguatge compartit d’agraïment, de reconeixement i de memòria.

El concert solidari impulsat junt amb CaixaBank i l’Institut Valencià de Cultura va materialitzar aquest esperit: un espai on la música va deixar de ser espectacle per convertir-se en acte cívic.

De la reconstrucció material a la recuperació del pols cultural

Sense abandonar la reconstrucció, el moviment musical valencià va començar a recuperar el pols cultural, tornant progressivament a l’espai públic, als auditoris i a les grans cites col·lectives.

Un dels moments clau d’aquesta transició va ser la celebració del macroconcert de Santa Cecília, que va tornar a omplir carrers i places amb milers de músics. No va ser una celebració qualsevol: va ser una demostració clara que el moviment seguia viu, actiu i amb capacitat de convocatòria, però també una manera de celebrar des de la consciència del que s’havia viscut.

Santa Cecília va marcar, simbòlicament, el retorn a una normalitat diferent: més conscient, més cuidada i més connectada amb el valor social de la música.

Premis Euterpe: recuperar la celebració, compartir el reconeixement

En aquesta mateixa línia, la gala dels Premis Euterpe – Ángel Asunción va adquirir un significat especial. Celebrada per primera vegada al Palau de la Música de València, la cerimònia va permetre lliurar els guardons corresponents a 2024 i 2025, recuperant el XXV aniversari dels premis després de la suspensió forçada per la DANA.

L’acte no va ser només un espai de reconeixement al talent, la dedicació i la trajectòria. Va ser també un homenatge explícit a les 23 societats musicals afectades, així com a totes les persones, entitats i institucions que han sostingut el procés de reconstrucció.

Els Premis Euterpe van funcionar com un mirall del moment que vivia el col·lectiu: celebrar, sí, però des de la memòria i el reconeixement compartit.

Música a la Llum: el patrimoni com a memòria activa

El calendari cultural de 2025 es va completar amb una nova edició de Música a la Llum, projecte patrimonial impulsat dins del programa CaixaBank escolta València. El concert anual, celebrat a Xiva, va estar dedicat a compositors de localitats afectades per la DANA, convertint la recuperació del patrimoni musical en un exercici de memòria activa.

Partitures oblidades, arxius rescatats del silenci i joves intèrprets donant-los nova vida van demostrar que el patrimoni no és només passat, sinó una manera d’entendre el present. Música a la Llum va posar paraules —i sons— a allò que moltes vegades costa explicar: que reconstruir també és recordar, ordenar i donar sentit.

A més, el concert va suposar el tancament de la temporada de les unitats artístiques de la FSMCV, convertint-se en una mena d’epíleg emocional a un any intens i exigent.

Un any que redefinix el paper del moviment musical

Així, 2025 no ha sigut només un any de reparació material. Ha sigut, sobretot, un any de reafirmació col·lectiva. La música ha tornat a ocupar l’espai públic i els escenaris, però també ha continuat sent un lloc on trobar-se, cuidar-se i reconstruir-se.

El moviment musical valencià ha demostrat, una vegada més, que és molt més que un sector cultural: és estructura comunitària, és xarxa solidària i és patrimoni viu. Un any després de la DANA, la música no sols ha tornat a sonar; ha ajudat a recompondre el que s’havia trencat i a imaginar, des del col·lectiu, el futur compartit.