Saltar al contenido principalSaltar al pie de página

Fantasia nadalenca medieval

La tradició segons la qual la nit de Nadal una sèrie de fets miraculosos s'haurien obrat per tot el món, derivaria de la unió de diferents llegendes sobre els miracles que esdevingueren aquella nit

Vicent Josep Escartí

Vicent Josep Escartí

València

La difusió de les idees religioses a l'edat mitjana -un temps amb una alfabetització escassa-, evidentment va haver de tirar mà de la transmissió oral i, per fixar en la memòria dels fidels determinades idees, es va servir de llegendes, historietes i recreacions fantàstiques que ara poden semblar increïbles, però que en aquella època eren acceptades sense fer cap qüestió. A això col·laborava la "fantasia" dels filòsofs i dels pensadors medievals -i anteriors- que havin afegit quasi tot allò que els havia vingut de gust, per tal de criminalitzar determinades idees o actituds, com ara la pràctica de l’homosexualitat. Així, segons la 'Crònica Universal de 1427', la nit de Nadal -és a dir, tot just quan arribava Jesucrist al món-, "aquesta sancta nativitat fou per tot lo món manifestada e divulgada per moltes maravelles e senyals que se’n seguiren: primerament, que en aquella santa nit, tots quants sodomites havia en lo món, tots moriren, e açò en reverència de aquella carn sagrada que·l Fill de Déu pres de natura humana; segonament, que tres sols foren vists en Orient e, poch a poch, se ajustaren e feren hun sol; terçament, que una font d’aygua que havia en Roma se convertí en oli e corré en oli tres ores; quartament, que una stela apparech als tres reys d’Orient dient-los que anassen en Judea, que·l rey dels juheus, salvador del món, era nat".

Els senyals que manifesten la vinguda del fill de Déu, com es pot veure, no poden ser més variats: al costat dels reis d'Orient i la "stela" que els guiaria fins al portal de Betlem, una font de Roma passa de manar aigua a manar oli -hem de suposar que com a profecia pels beneficis que des de la Roma papal inundarien el món sencer- i, en atenció al fet que el fill de Déu havia pres "natura humana", "tots quants sodomites havia en lo món, tots moriren". Aquella 'Crònica' no era un cas aïllat i aquelles mateixes idees també les podem trobar a la 'Vita Christi 'de Francesc Eiximenis.

La tradició segons la qual la nit de Nadal una sèrie de fets miraculosos s'haurien obrat per tot el món, derivaria de la unió de diferents llegendes sobre els miracles que esdevingueren aquella nit, tractats per nombrosos autors. En algun cas concret, tot sembla derivar d'una falsa atribució a un passatge de sant Jeroni, per donar major pes a allò que s'explicava. El compilador de la crònica del 1427 -un eclesiàstic valencià- i Eiximenis -frare menoret-, es feien ressò d'aquella tradició on es combinaven una sèrie d'elements "meravellosos" nadalencs que, ara com ara, són del tot al·lucinants. bon Nadal!

Suscríbete para seguir leyendo

Tracking Pixel Contents