Decència

Acomiadem l'any i ho fem amb l'ai al cor. Després del Nadal més humit en molt de temps, acomiadem un any ben difícil amb el patiment encara impregnat a l'ànima. Quan diumenge va sonar l'Es-Alert no vaig poder reprimir un crit ofegat i un prec perquè no es repetira el malany. Tant de bo que fa l'aigua dolça i haver de demanar que, per favor, caiga en la mar!

Contrastos i contradiccions són el pa de cada dia i enguany no ha sigut diferent. L'any 2025 ha sigut un any ric, s'han cobrat les indemnitzacions, han arribat milers de milions per a infraestructures..., però el pressupost per a qualsevol obra s'ha desbaratat. Oferta i demanda, diuen que; fer caixa a costa de la desgràcia es pot dir també. Certament, hi ha pocs bons professionals, però no es justifica l'augment del preu si no és perquè l'especulació i l'avarícia van de la mà. No necessitem enemics!

Tanquem un cicle on podíem haver pogut ser millors. Un cicle on les veritats, per amargues que foren, ens haurien pogut ajudar a tancar les ferides; un cicle on el relat falsejat s'ha passejat amb impunitat pels carrers i se li ha aplaudit en actes i reunions; un cicle on tots hem perdut i la decència la que més.

Som el pitjor però també el millor. L'orgull dels voluntaris s'ha transformat en l'orgull d'un poble que reclama saber la veritat de què va passar en aquelles hores amargues; que no retornarà la vida als morts ni refarà les cases destruïdes, però que donarà pau a les ànimes. La vespra de la Immaculada, la capella del Misteri d'Elx representava part del misteri de l'Assumpció de Maria en l'església de Sant Jaume d'Algemesí. El text, en llatí i valencià, Patrimoni de la Humanitat com la Festa de la Mare de Déu de la Salut, ens parlava del valor de la unió en moments de gran tristesa. L'actuació de la Capella i l'Escolania, de la importància de fer visible la necessitat de la cultura. Elx i Algemesí units en el dolor, l'amor al llegat i el valencià.

Comencem un dietari: nous propòsits ―sempre els mateixos!, noves il·lusions i l'esperança que enguany sí que puguem fer-les realitat. En la carta que escric als reis en què crec, Ses Majestats els Reis d'Orient, els demane valentia i humilitat, paciència i coratge. I per als que ens governen, més valencià. També en l'Es-Alert.