Sentir tocar campanes i no saber a on

Esta setmana les campanades són notícia. Sense elles, no entenem el ritual de la nit de Cap d’Any. Per a un amant d’eixos instruments beneïts, notar-los protagonistes d’una nit és un gran goig. Però, com unes altres coses de la realitat, considere que no tastem el seu so. La vida actual és massa accelerada. Així que, barrejant les dos idees, em sorgix la locució 'sentir tocar campanes i no saber a on'. L’expressió significa que no se sap ben bé una cosa o se’n té només una idea aproximada.

No fa molt sentia un capellà com deia, amb tristor, que en el Renaixement es va llevar a Déu del centre de tot i s’hi va posar l’ésser humà. Trobe que pronunciar eixa afirmació és demostrar que 's’ha sentit tocar campanes i no se sap a on'. L’enunciat caldria matisar-lo. Pense que, si al llarg de la història s’haguera posat la persona en el centre de tot, haguérem evitat moltes guerres. Al cap i a la fi, el Déu cristià donà protagonisme a la condició humana en adquirir la forma d’un home en un pesebre.

En el lloc on treballe, enguany hem posat un arbre nadalenc reduït. Sempre en decorem un frondós. Una xiqueta preguntava per què no s’havia posat l’altre. L’explicàrem que, a voltes, necessitem entendre com són les coses més reduïdes. Hem de mostrar-ho per a comprendre què és verdaderament gran. Crec que la societat no entén el significat que pot tindre Nadal. Vol que tot siga lluminós. S’aparta dels valors reduïts i bons. La gent, cada vegada més, 'sent tocar campanes i no sap a on'. Perd la connexió amb l’essència nadalenca.

Les primeres campanades de l’any són ara protagonistes. Tenim 365 dies per a entendre la realitat que ens envolta i no 'sentir tocar campanes i no saber a on'. No podem creure’ns qualsevol cosa de la política o dels mitjans de comunicació. Cal oposar-se, amb respecte, al que no sembla ser cert. Pareix que aprofita de poc, però és l’espurna que canvia el món.

En definitiva, continuem donant importància a les campanades. És un bon ritual per canviar d’any. Tot i això, no ens quedem amb el fet de 'sentir tocar campanes i no saber a on'. La grandesa de la vida s’inicia amb les menudències de l’instant. Bon any nou i bon dia de Reixos.

Suscríbete para seguir leyendo