Toca’m a les fosques

Com a éssers ‘narracionals’, més que no pas racionals, necessitem relats per existir. Així ho defensa la filòloga i editora Meri Torras Francès al pròleg de ‘Toca’m a les fosques i altres relats’, de Ian Bermúdez Raventós publicat per l’editorial Vincle. L’absència de relat, per tant, és també negació de l’existència. I el col·lectiu de persones trans ha sigut massa vegades inexistent per als grans relats del nostre temps. Això, per sort, està canviant.

En paraules de l’escriptora Alana Portero "la desinformació sobre la realitat trans sol traduir-se en alteritat, l’alteritat en objectificació, i l’objectificació en deshumanització". Amb senzillesa i desimboltura narrativa, Ian Bermúdez Raventós signa en el seu últim llibre cinc relats que lluiten contra aquesta absència. I que, per la seua fixació en els cossos, les realitats orgàniques, afectives i sexuals de les vides trans que poblen els seus relats, fa el contrari a objectivar: genera realitats palpables, que se senten, que es pateixen i que es gaudeixen.

Tot sense oblidar una realitat que batega sota cada escena: l’opressió que moltes persones trans senten per fer coses que per a la resta són molt normals com caminar tranquils o que ens diguen pel nostre nom. El personatge de Max en el relat ‘Una nit qualsevol’ expressa així els dubtes que li genera un sopar familiar: "L’any passat, quan hi vaig anar per primera vegada després de la transició i la mort de l’àvia, igual. Mira que cada cop quan s’acosta Nadal penso: aquest serà l’any, serà l’any que deixaran de fer l’imbècil i podrem gaudir d’estar a taula sense que ningú s’hagi de sentir malament".

El gaudi, de fet, es podria dir que és el gran protagonista de ‘Toca’m a les fosques i altres relats’. El goig s'estén per relats com ‘Càpsules d’amor’, ‘El penis perdut’ o el que dona nom al llibre. I aporta llum, lleugeresa i, fins i tot, humor –el millor relat del llibre, l’hilarant ‘Roure meu’, és l’exemple perfecte– a unes vides que sovint es narren des del patiment. Perquè de la mateixa forma que necessitem relat per a existir, necessitem plaer per a donar-li a la vida un propòsit. I això és el que fa la reivindicació sexy i eròticament festiva de la veu literària d'Ian Bermúdez.