Els germans Tabalers

El 21 de febrer de 1897 arribava a l’estació del Nord de València Vicent Pérez, àlies «el Tabaler». Venia de Buenos Aires, on havia fugit en 1889, després que el seu germà Salvador i ell assassinaren un dependent de consums. Era el darrer supervivent d’una nissaga de delinqüents popularment coneguda com «els germans Tabalers»; i regressava per a venjar la mort d’un tercer germà, anomenat Josep, que s’havia produït en 1884, en el transcurs d’un tiroteig al carrer de les Barques. De Salvador, no se n’havia tornat a saber res més.

Com que era un pròfug de la justícia –i «temía ser capturado»–, el darrer dels Tabalers passà aquell fred dia d’hivern al barri de Montolivet. I, en fer-se fosc, es traslladà al carrer de Russafa, on esperava trobar Asensi Valero, més conegut com «el Valeret», a qui atribuïa l’assassinat de Josep. No tardà en distingir Valero caminant en direcció al Teatre Principal, i començà a perseguir-lo d’amagat. Fins que, en arribar al carrer de Mossén Femades, s’abalançà sobre ell i li propinà tres ganivetades que, pocs dies després, li provocarien la mort.

El Tabaler fou apressat d’immediat i jutjat dos anys després, en juny de 1899. Encara que, durant el judici, negà ser l’autor material dels fets, assegurava que «supo que Valero era el matador de su hermano Pepe por una carta que recibió en América». I en ser preguntat per quin motiu havia tornat d’Argentina amb identitat falsa, respongué que «a fin de buscar trabajo y enterarse, al propio tiempo, del estado en que se encontraba la causa por la que hoy sufre condena», segons relatava la premsa.

Escèptic, el fiscal recordà que l’historial delictiu de Pérez es remuntava al 1871, quan fou condemnat «a tres años de prisión correccional por homicidio frustrado». I comentà, irònic, que ja era casualitat que Valero haguera viscut els darrers anys despreocupat i tranquil... «y, sin embargo, el mismo día de la llegada del Tabaler» a la Ciutat del Túria, «apareciera herido de muerte y corriendo tras de éste». Per la qual cosa «encomió la justicia popular» a frenar les «amenazas ridículas del matonismo, tan desarrollado en Valencia». Finalment, el Tabaler fou condemnat a 20 anys de presó i a indemnitzar, amb 2.000 pessetes, la família del Valeret.