La Terra Verda

El mateix dia de la setmana passada, dues imatges van saludar l’any nou, com a portantveus del termòmetre del món. Com cada dia, els noticiaris acompanyen Groenlàndia, que podem traduir com la Terra Verda, encara que es diu Kalaallit Nunaat. I aquell migdia, mostraven una filera de criatures amb camises verdes reflectants, vestides per a l’immens fred quasi polar, circulant agafades d’una cordeta de les expedicions d’eixida o de retorn a l’aula, a la recerca d’experiències del territori. Una veu en off adduïa que ells no, però els seus germans més grandets dormien malament. Després, un video casolà gravat per un menut inuit i sa germana més grandeta denunciava còmicament, en anglés, al criminal universal de cabell color panolla: “estàs fent que els xiquets groenlandesos s’esglaien”, i sa germana remarca que “Groenlàndia no està en venda”.

Després del noticiari i la migdiada, la lectura del periòdic. Una fotografia, rodejada d’altres, mostrava una escola de xiquetes a Palestina, que ha passat del verd al gris: una espècie tendal, completat amb cartrons i plàstics, remoguts pel vent. Una jove voluntària mestra pareixia indicar en la paret o superfície de cartró unes dades de llengua o de geografia. Assegudes en taulons de fusta, les protagonistes, en defensa contra el vent i la intempèrie, escolten, algunes somrients i amb cara d’estar a punt de respondre. Pensen, o saben, que aquell tendal és una escola, a l’espera que puguen ser les escoles enderrocades, pràcticament totes. I representen els assumptes fonamentals del món. Abans i després de la foto: ¿què passa? Les bombes i la por distrauen molt. I la fam impedeix de concentrar-se. I què ha sigut, on són si encara viuen, els pares, les mares, els germans. I quina de les atentes i somrients xiquetes serà mestra, ballarina, metgessa, conductora d’autobús.

Segur que no saben que, el mateix dia, cinc agents de policia a París, han regirat la llibreria Violette and Co, de París, a la recerca i segrest del llibre titulat From the River to the Sea: un livre de coloriage, o siga, un llibre per a colorejar. I que prop d’aquell racó gloriós de Palestina i de l’educació del món, els escriptors Omar Hamad i Irahim Masri demanen ajuda econòmica per obrir la primera biblioteca de Gaza després del genocidi, amb una imatge d’un exemplar de la novel·la apassionant Crim i càstig, feta a péntols, coberta de pols i de sang, recuperada de les runes després d’un bombardeig contra els dies de Nadal.