Villalonga i González Martí

En 1956 –enguany farà 70 anys– veié la llum un article periodístic que evidencia la gran connexió que va existir entre Ignasi Villalonga i Manuel González Martí, dos homenots valencians del segle XX. González, aleshores director del Museu Nacional de Ceràmica, hi evocava l’excursió que, en juliol de 1930 –sent-ne ell president–, realitzà la societat Lo Rat Penat a Barcelona per tal d’enfortir els llaços de germanor que unien els territoris català i valencià. «¡Qué viaje triunfal el nuestro! ¡Qué gran recibimiento oficial! ¡Qué entusiásticos comentarios en la prensa barcelonesa!», exclamava un quart de segle després. Mentre recordava que, en l’estiu de 1930, el seu amic Villalonga es trobava confinat en «una preciosa finca en Torrent para una temporada de reposo y fortaleza, tanto mental como corporal», convalescent encara de la severa grip que havia patit durant l’hivern anterior i que havia fet perillar la seua vida.

L’antic periodista i autor de Contes del pla i de la muntanya rememorava que, en assabentar-se de la realització del viatge, el polític i banquer el telefonà «para pedirme por favor que fuera a verle y escuchar de mis labios el relato detallado, hasta la mayor minuciosidad, de como fuimos recibidos en Barcelona». Fou així com passaren una agradable vesprada en l’heretat que ocupava Villalonga, segurament ubicada en El Vedat de Torrent; ja que, des de la terrassa, envoltats d’«inmensos naranjales», divisaven l’Albufera i el mar.

González no s’estigué de descriure-hi també les reaccions de Villalonga als seus comentaris, amb al·lusió expressa a les «lágrimas de emoción que saltaron de sus ojos al saber cómo la ciudad de Barcelona, ejemplo de amor patrio y de sana orientación urbana y progresiva en todas sus actividades, había reconocido en los [235] representantes de Lo Rat Penat a los portadores del fraternal abrazo de la Valencia señera y culta, hermana suya en tradiciones y glorias». A propòsit, cal recordar que, entre els múltiples càrrecs que ocupà, Villalonga fou Governador general i President de la Generalitat de Catalunya durant unes setmanes de 1935. I que, en l’actualitat, una visita com aquella seria impensable, ja que ara els ratpenatistes es mostren preocupadíssims per l’«amenaça del pancatalanisme». En el pancastellanisme, en canvi, no semblen veure-hi cap motiu d’alarma. Que santa Llúcia els conserve la vista.