Quedar com Camot

En la vida, les nostres accions no sempre ixen bé. A voltes, tenen poc d’èxit. Posseïm diverses expressions col·loquials que descriuen la circumstància. Per exemple, podem esmentar-ne quedar o acabar com Camot. Quan es pronuncia, transmetem que hem eixit malparats o malparades i que som víctimes de la desgràcia. N’hi ha una altra locució col·loquial sinònima: quedar com la xata.

Pareix que Camot va existir. N’hi ha una interessant reflexió de Toni Cucarella. Es basa en un article de Pere Sucias. Li’l proporcionà el bibliotecari jubilat de Xàtiva Vicent Orquín. També l’investigador Manel Arcos titulà un llibre Acabaren com Camot, dedicat al bandolerisme de la Costera. Cada autor considera que el bandit xativí era un personatge diferent. Un diu que era Francesc Navarro i l’altre Domènec Giner. És una extensa història d’un roder que va ser ajusticiat. Però, quedem-nos amb la idea que acabà de mala manera i que va pregonar que era un home desgraciat.

Algunes vegades, no volem assumir públicament que hem caigut en desgràcia. Preferim no reconéixer-ho. En eixa situació, segons el meu parer, es troba Maria Corina Machado. Trobe que ha quedat com Camot, ja que el president Trump considera que no és la política que ha de governar Veneçuela. A més, a causa de lliurar-li la medalla del Nobel de la Pau en la Casa Blanca, s’ha convertit en la riota del món. Ha menyspreat l’esmentat guardó. Els premis són lliurats per jurats i no per persones premiades. L’acte, més que un homenatge a un polític, va suposar el tribut d’un vassall a un senyor en el segle xxi.

Estem en una setmana trista i nefasta. L’accident ferroviari d’Adamuz i del tren de rodalia de Barcelona fa que creiem que la societat ha quedat com Camot. Amb raó, considerem que hem estat víctimes de la desgràcia. És important recordar que mai no som invencibles. Les adversitats poden ocórrer sempre. En eixos casos, el primer que cal fer és demostrar la solidaritat i manifestar el dolor. El fet que es decrete dies de dol és el signe de la pena col·lectiva. No entenc que el partit VOX es negue a respectar-lo. L’actitud em pareix egoista i partidista. Confie que la ciutadania li ho tinga en compte.

En definitiva, no ens afonem per quedar com Camot. La desgràcia solament es cura caminant intensament i sense mirar-la molt.