Saltar al contenido principalSaltar al pie de página

La claraboia

El poeta Lucreci i Martí Domínguez

'El somni de Lucreci. Una història de la llibertat de pensament' és un treball francament rigorós, molt erudit i ben tramat que cal afegir a la seua extensa nòmina literària

Antoni Gómez

Antoni Gómez

València

He llegit amb gran interés l’assaig de l’escriptor Martí Domínguez (Madrid, 1966) 'El somni de Lucreci. Una història de la llibertat de pensament' (Pòrtic edicions), un treball francament rigorós, molt erudit i ben tramat que cal afegir a la seua extensa nòmina literària. Una nòmina ben abastida de novel·les, sobretot històriques, que combina amb la pràctica de l’assaig. El rovell de l’ou d’este poderós treball, que fou premi Carles Rahola del 2013, ara en una nova edició, és com el pensament al llarg dels segles i dels diferents pensadors, partint de Lucreci, s’ha alliberat de la superstició religiosa en favor de la ciència.

I la veritat és que Martí Domínguez ha sabut traslladar de manera excel·lent els seus amplíssims coneixements de la natura com a biòleg al terreny de l’assaig i la novel·la, i de l’art caldria afegir-ne. I tot això acompanyat d’un estil nítid i concís apte per a qualsevol lector interessat en estos temes.

'El somni de Lucreci' és la reivindicació d’un poeta romà força desconegut i ocultat per l’església, nascut el 99 aC i mort als quaranta-quatre anys, que va ser pioner de la teoria de l’evolució de Darwin amb l’obra 'De rerum natura'. La llum de Lucreci és la revolucionària visió materialista de la natura que l’allunya de la religió i de la visió tradicional de l’església. Un gran avançat al seu temps.

Seguidor de les tesis atòmiques de Demòcrit i Empèdocles, “la doctrina de Lucreci fa miques totes les creences religioses: els déus no han creat el món; res no ha estat creat del no-res; la matèria està en constant moviment; les espècies s’adapten als canvis i evolucionen i els individus menys aptes desapareixen”, escriu Domínguez.

Al llarg de les pàgines del llibre l’autor ens mostra la influència en moltes ocasions soterrada i ocultada del poeta romà en altres poetes, com en el cas de les 'Geòrgiques i les Bucòliques' de Virgili, o en el món de l’art i la famosa 'Al·legoria de la primavera' de Sandro Botticelli.

El mateix Michel de Montaigne no dissimulava l’admiració per Lucreci i el cita en nombroses ocasions. Fins i tot Molière, Bossuet o La Fontaine estudiaren i traduïren fragments de 'De rerum natura'. Al capdavall, l’obra és un magnífic manual d’història de la naturalesa per als amants de la botànica, la zoologia, l’astronomia i la filosofia que pot fer les delícies de qualsevol lector interessat.

Tracking Pixel Contents