La tragèdia ferroviària de 1907

El terrible accident ferroviari que, deu dies enrere, tingué lloc a la localitat andalusa d’Adamuz recorda el que, el 25 de novembre de 1907, afectà al tren que feia el trajecte entre València i Barcelona. En aquella ocasió, a conseqüència de les pluges torrencials que s’havien produït durant les jornades prèvies, el pont anomenat «Riudecanyes» –que s’ubicava entre Mont-roig del Camp i Cambrils i tenia cinc metres d’altura i quaranta de llargària– s’enfonsà al pas d’un comboi amb 77 passatgers.

No era la primera vegada que es produïa una catàstrofe en aquell punt de la línia fèrria. Dues dècades enrere, «ocurrió otro accidente en el mismo puente sobre el barranco». El diari El Pueblo no dubtava a assenyalar-ne els responsables: «La vida de los pasajeros importa poco para las empresas ferroviarias que, más atentas a la explotación que al comercio lícito, no reparan en material ni en nada con tal de obtener mayores beneficios y pingües dividendos. Y si nada representa para las empresas, menos significa todavía para los gobiernos, que se levantan de hombros ante las mangas y capirotes que directores generales y consejeros realizan a ciencia y paciencia del público».

Les primeres notícies parlaven d’una vintena de morts i múltiples ferits. Amb tot, la confusió era majúscula; i de seguida començaren a circular supòsits i falsedats. I «corrió el rumor de que en dicho tren viajaba el eminente tenor D. Francisco Viñas», usuari del corredor mediterrani i persona enormement estimada a València, on tenia nombroses amistats, entre les quals el fundador d’El Pueblo, Vicent Blasco Ibàñez. Potser per això, diversos redactors s’apressaren a contactar amb «señores íntimos del Sr. Viñas», entre els quals figurava l’empresari Joaquim Martínez Imbert, «quien nos enseñó una carta del aplaudido tenor, fechada en Londres, participándole que el día 27 le esperase en su casa para almorzar juntos». I, per a tranquil·litzar els amics i posar fi a les conjectures, l’artista envià un telegrama comunicant que es trobava a París.

El director d’El Pueblo, Fèlix Azzati, que es desplaçà fins al lloc dels fets, assegurà que havia presenciat «escenas aterradoras que oprimen nuestro corazón»; i denuncià l’estat d’abandonament que presentaven «todos los puentes, desde València a Tarragona», «ofreciendo a cada instante la posibilidad de una desgracia». Nihil novum sub sole.

Suscríbete para seguir leyendo