Perdre el tren

Moltes vegades no aconseguim les metes plantejades. Els objectius personals no es complixen i ens lamentem. Potser el motiu és que no li hem dedicat el temps necessari o s’han dispersat les nostres prioritats. En eixe cas, emprem la locució perdre el tren. Significa que s’ha desaprofitat una ocasió favorable.

Tinc la sensació que l’Estat Espanyol, en el passat, va perdre el tren molts viatges. No arribàrem a temps d’iniciar la modernització, la democratització o la secularització. L’enfrontament civil, el tradicionalisme o la falta de bona política va dispersar-nos. Mai eixíem de l’estació. Teníem enveja perquè Europa pujava a tots els vehicles de progrés. Nosaltres no érem capaços de fer-ho. Ara, tot ha canviat. Compartim la Unió Europea amb països que continuen perdent trens. Este fet ralentitza les respostes polítiques unitàries i fortes proposades des de Brussel·les.

Per a la problemàtica actual relativa als accidents i a les polèmiques ferroviàries, podem aplicar l’expressió perdre el tren. Fa anys que perdérem l’oportunitat de millorar les línies de proximitat, aquelles que major nombre diari d’usuaris i usuàries tenen. Em genera impotència la gran quantitat de gent que ix descontrolada dels vagons de l’Estació del Nord del Cap i Casal. Veig com ix accelerada per a no arribar tard als seus treballs. Crec que la ciutadania es mereix major respecte i millor inversió. L’alta velocitat va enlluernar la classe política excessivament.

Trobe que estem perdent el tren de conservar tradicions. En uns dies, celebrem la festa de Sant Blai a Estivella. És una tradició de més de 300 anys que té el suport de la població major. No obstant això, les persones jóvens i les nouvingudes s’allunyen de la celebració. Les xicotetes devocions ho tenen complicat, si no les ajudem a sobreviure.

També els municipis estan perdent el tren de mantindre els comerços locals. En el meu poble gràcies als tres forns, als bars, al supermercat i a algun comerç més sobreviu eixe teixit econòmic. Però, les perspectives no són bones. No som conscients que, si perdem els espais públics comercials, deixarem de sociabilitzar-nos. Una tenda en un municipi és un referent per a retrobar-nos quotidianament i no aïllar-nos en les nostres cases.

En definitiva, evitem perdre el tren de coses importants. Després ens apenarem. Les bones ocasions estan fetes per a agafar-les de mà en el moment que passen, sense mirar-les fixament.