Actualitat del Pare Ubú rei

Merdra! És la primera paraula, amb l’enigmàtica r intercalada, de l’obra teatral d’Alfred Jarry (Laval, 1873- París, 1907) Ubu roi (Ubú rei). He visitat el Museu Picasso de Barcelona per a veure una magnífica exposició sobre este personatge, autor i obra, i comprovar in situ la gran influència que va tindre sobre la cultura d’avantguarda d’aleshores. Picasso, André Breton, Joan Miró, Max Ernst, Marcel Duchamp, Man Ray, Boris Vian... tothom va quedar fascinat per la personalitat d’este poeta, dramaturg i dibuixant mort als 34 anys de tuberculosi.

Estrafolari, bohemi, provocador, sempre lliure, imaginatiu i enginyós, circulava amb bicicleta i sempre portava una pistola carregada a la cintura. Però, això sí, incapaç de fer-li mal a una mosca. El mateix Picasso la va adquirir. Creador d’un personatge, Ubú, que des de l’humor negre ha sigut considerat un símbol de la brutalitat dels dictadors i dels abusos de poder del segle XX: groller, pocavergonya, cruel, mesquí, mentidor... L’obra fou estrenada a París el 1896 i va causar un gran escàndol. Inspirada en Rabelais, era en principi una caricatura grollera del professor de física de l’institut de Jarry.

L’obra posterior, Les gestes i opinions del Doctor Faustroll, va ser l’origen de l’il·lustre col·legi de la Patafísica (creat el 1948), la ciència de les solucions imaginàries, i gran part de la intel·lectualitat del segle XX va voler participar d’esta singular institució on el recurs a l’absurd i les ganyotes lingüístiques eren una sàtira de la cultura de l’establishment i un cant a la llibertat i l’anarquia creadora a través de l’humor negre.

Així les coses, mentre contemplava les recreacions de Joan Miró, no deixava de pensar en la ferotge actualitat del Pare Ubú en el rostre dels sàtrapes actuals, des de Trump fins a Putin, passant per Viktor Orbán i Netanyahu, etcètera, i no sé fins a quin punt l’abominable personatge del Pare Ubú s’hauria quedat curt per a definir la crueltat, les trampes, les mentides, la manca d’escrúpols i d’humanitat d’esta caterva de personatges.

Però Ubú rei són també els grimpadors de la política, de l’esquerra i de la dreta, aquells que saben agafar-se al modus operandi del poder per a guanyar influències i viure com a reis, reis a costa dels altres, que fan de la corrupció un estil de vida i de l’adulació un recurs infal·lible. Uns i altres renoven l’actualitat, sens dubte, del Pare Ubú rei.